Uns amb estelades, altres amb la ‘roja’

La selecció espanyola de futbol està jugant a un molt bon nivell a l’Eurocopa que es disputa a Alemanya aquests dies. Els jugadors combinen bé i ràpid, Rodrigo i Fabián fan de metrònoms al centre del camp, al darrere es mostra solidesa, amb Laporte i Le Normand, i al davant hi ha les dues peles a les bandes, l’un més vertical i incisiu, Nico Williams, i l’altre més artista, però igualment letal, Lamine Yamal. Aquests jugadors són pràcticament insubstituïbles per al seleccionador Luis de la Fuente.

Espanya és un país, com passa pràcticament a tot Europa, que està veient com va pujant la dreta, la més extrema i xenòfoba, especialment. Cada dia es veuen decisions dels responsables de les formacions polítiques d’aquests grups ultres que fan venir esgarrifances i calfreds. L’Espanya que va encara no fa una cinquantena d’anys va superar la darrera dictadura no es mereixia aquests governants.

La vida social i la política es polaritza, s’extrema. I en aquests moments, l’entrenador Luis de la Fuente, de qui desconec la simpatia política, ha reunit a la selecció, entre d’altres, un jugador que indubtablement és francès, Robin Le Normand, un altre que és pràcticament francès, tot i que té família basca, Aymeric Laporte, i dos que són nascuts a Pamplona i Esplugues de Llobregat, Nico Williams i Lamine Yamal, però amb clares arrels d’altres països. Williams, que juga a l’Atlètic de Bilbao, és navarrès de naixement, però té nacionalitat espanyola i de Ganha. I Lamine Yamal és de mare de Guinea Equatorial i de pare marroquí. Benvinguda la diversitat.

En un món difícil i complex, a vegades, aquells que de dia són ultres amb el seu company de feina, de nit són tolerants amb la selecció espanyola més multinacional de sempre. És tan difícil entendre el perquè de ser al costat d’un equip guanyador que gairebé no m’estranyo quan en un bar de Manresa, un dia s’hi fan voleiar estelades i l’endemà, samarretes de la ‘roja’. Són joves, em diu el propietari.