Fonaments del menjar bé

Diu el titular d’una nota de premsa, dels centenars que arriben al correu: «Si els nostres fills es continuen alimentant com fins ara viuran menys anys que els seus pares i els seus avis». És el comentari que ha fet un del ponents que ha participat en un fòrum a Tenerife anomenat «La trobada dels mars». I una conclusió d’aquest espai de debat sectorial és que cal que els nostres fills mengin més peix. Cadascú escombra cap a casa, oi. Si la trobada fos dels ramaders de la vedella del Pirineu dirien que cal que mengem més hamburgueses, més bistecs i més filets. És segur que ens podem alimentar millor i que hi ha perilloses tendències a menjar precuinats i brioxeria en excés. I, en aquests moments, sense tenir dades empíriques (els professionals de la medicina i l’alimentació ens les aportarien) hi podria estar d’acord. Si mengem millor viurem més anys i amb més salut, però, o abaratim el preu del peix o incrementem els salaris; o reintroduïm l’hàbit de dedicar un temps a la cuina o acabem millorant les condicions de treball per reaprendre a viure d’una manera menys estressant i més saludable. Aquesta seria una manera de començar la casa pels fonaments.

Hem d’ensenyar que l’alimentació no és només satisfer i saciar la gana, sinó cal, també, tenir en compte que el nostre cos es manté o es malmet per la nostra càrrega genètica, i per tot el que ingerim o li introduïm.

Però feta aquesta apreciació bàsica, m’agradaria introduir alguns elements més que complementen o enriqueixen aquell primer titular. Cada dia tenim més incidència de determinats tipus de càncer i d’ algunes malalties, com ara la diabetis, i ens diuen els professionals que una millor alimentació i uns hàbits de vida més saludables ens ajudarien a fer més anys. Però, alhora, veiem que les dades de supervivència de la població mundial augmenten (si fem l’excepció dels any s de la gran pandèmia de la Covid, un incident en la corba poblacional que es pot repetir i que també cal posar sobre el taula). Si ho fem tot malament, però, i , en canvi, vivim més, com ho expliquem? Per la medicina. Des de l’atenció quirúrgica al medicament i la prevenció. Estem molt millor en aquest sentit (malgrat tots els malgrats i totes les crítiques que fem a l’atenció a casa nostra). I tenim una infantesa i una joventut en què haurem crescut molt millor (al primer món, especialment). Segur que ens cal menjar més peix, sense oblidar tota la resta.