De Puig-reig a Bretstein

Avui, 29 de juny de 2024, en mig d’un paisatge alpí d’extraordinària bellesa, al llunyà poble austríac de Bretstein i a les 11 del matí té lloc un acte d’homenatge i de record als presoners que varen morir i patir en aquest camp de treball i d’horror, una sucursal del més conegut de Mauthausen.

El camp es constituí perquè una empresa agrícola de les SS hi va establir unes granges de bestiar i calien treballadors per construir camins i carreteres que connectessin les granges i el poble i personal per a les feines agrícoles de les granges. El setembre de 1941, un cop enllestit el camp hi enviaren 150 presoners més, entre els quals hi havia el puig-reigenc Lluís Arnau Vima.

Eva Feenstra, una professora jubilada de llengua espanyola de la universitat de Graz, activista destacada en la recuperació de la memòria històrica del camp de Bretstein juntament amb Franz Stuhlpfarrer, l’Ajuntament d’aquest poble de poc més de dos-cents habitants, i un grup d’alumnes van localitzar el camp on han col·locat un Memorial.

Lluís Arnau Vima, que va a l’Hospitalet de Llobregat el 1920 on els seus pares van viure i treballar una curta temporada; retornats a Puig-reig vivien al carrer Llobregat. El 1938 Lluís fou cridat a files formant part de la lleva del biberó; no li va servir de res el fet de ser orfe de mare des dels quatre anys i fou mobilitzat. Amb només 18 anys va viure la guerra des del front del Pallars i a la serra de Prades.

El 12 de febrer travessà la frontera per Molló. Va malviure al camp de Judes/Sètfonts i el setembre de 1939 s’integrà a 103 ème Compagnie de Travailleurs Étrangers que fou destinat a la línia Maginot on fou capturat pels alemanys i traslladat al stalag de Thier primer i a una bona colla més: al de Nuremberg, de Sulzbach, de Moosburg... El 6 de novembre de 1940 el van traslladar al camp de Mauthausen on li van assignar el número 3238.

L’octubre de 1941 el van traslladar a Breststein i al cap d’un any el tornaren a Mauthausen i d’aquí a Gusen on ingressà l’octubre de 1942. El novembre de 1944 fou transportat a Lagensalza, a 60 quilòmetres del camp de Buchenwald, i ben aviat forma part de les llargues marxes de la Mort que organitzaren l’exèrcit alemany i les SS fugin de l’avenç dels aliats. Lluís va arribar a Flossenburg exhaust. Va morir a Dachau el camp d’extermini habilitat com a hospital per l’exèrcit americà el 24 de maig de 1945. Tenia 25 anys.

Els últims cinc anys de la seva vida van ser un infern. Pere Barreda i Massó ha descrit la seva tràgica odissea en un impressionant article, tant pel relat punyent com per l’exercici d’investigació, publicat a la revista L’EROL 159 aquesta primavera de 2024. Llegiu-lo. Lluis Arnau Vima mereix ser recordat.