Patum bergadana i berguedana

Fa respecte, molt respecte –i una mica de por– parlar de Patum si no ets de Berga. Però com que soc berguedana, molt del sud, puig-reigenca, m’hi atreveixo. I ho faig robant paraules del gran Cèsar August Torras, escrites en una obra excepcional, de la qual sempre s’aprèn: Pirineu Català. Bergadà. Valls Altes del Llobregat.

Va veure la llum el 1905 editada per la històrica tipografia L’Avenç; amb cent seixanta itineraris, cent vint-i-cinc fotogravats i una mapa de la comarca, és un dels llibres més importants que s’han publicat mai sobre el Berguedà. Una afirmació contundent que us ho diu tot sobre fins a quin punt en meravella.

Torras, que era aleshores el president del Centre Excursionista de Catalunya explica a la guia que la festa major de Berga és el 10 de desembre, però que la festa més animada i característica de Berga és la que es celebra per Corpus, que surt la tradicional-històrica Patum, comparsa la més important, en el seu gènere, de tot Catalunya.

Continua explicant que els bergadans i tots els comarcans –jo soc d’aquesta categoria que ara en diem berguedans– de la rodalia hi senten un gran entusiasme, i que el seu record els és inoblidable, per lluny que es trobin de llur terra. I explica que és dita popular i molt extensa que, el timbal de la Patum, el Tabal, se sent fins a les Amèriques. I acaba dient que els seus balls, passos i comparses, encarnen i resumeixen tot el passat gloriós de la comarca.

Les meves Patums inoblidables són unes quantes. Des de ben petita, cada dijous de Corpus el meu avi em portava, de la mà, a saludar els gegants; amb catorze anys i amb el meu pare vaig fer els dos salts de plens de diumenge; amb els amics, els primers passa carrers i les llargues nits de dissabte; amb les meves filles, les Patums infantils; amb el meu germà, l’últim salt de plens ara fa trenta anys... Algunes Patums singulars acompanyant a gent d’altra punta de món, intentant explicar que és la Patum... o millor dit que és la meva Patum.

Ara les meves Patums són diferents, més plàcides, algunes fins i tot televisives gràcies a la magnífica feina de TVBerga. Des de la meva mirada berguedana, no bergadana, atenta i sempre sorpresa per les polèmiques que genera la festa i tot el que l’envolta que no deixa de ser una manera més de fer dels bergadans.

Des de la meva mirada berguedana: fantàstics els vestits nous dels gegants i el concert de Patum a la plaça Sant Pere, i sobretot la Patum de la Llar a la Plaça Sant Pere i la Patum infantil!. Aquest any, com l’any passat, hem acompanyat al meu net que divendres va fer dos anys; i tal com em va ensenyar el meu avi, saludarem emocionats als gegants.

Bona Patum.