El prestigi de la Justícia

Cada vegada costa més creure en la separació de poders i en la independència del poder judicial. Durant tota la tramitació del Procés, la Justícia ha ofert pocs arguments per defensar-la. El Consell General del Poder Judicial porta més de cinc anys amb el mandat caducat i el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional s’han convertit en ariets per reprimir l’independentisme. Alguns magistrats han estirat i continuen estirant tant com poden les investigacions per tal de demostrar que les seves sospites eren certes, encara que els fets no els donin la raó. D’altres han perseguit polítics catalans amb euroordres de detenció i han comprovat com tribunals de diversos països les han desestimat. Fins i tot, un magistrat espanyol ha vist com la justícia suïssa ha dit que Tsunami Democràtic no es pot considerar una organització terrorista, com ell intuïa. Però la cirereta l’ha posada el jutge Joaquín Aguirre que ara intenta investigar, entre altres, Carles Puigdemont i Artur Mas per alta traïció.

Davant de tot això, les autoritats judicials fan com si sentissin ploure. Sembla que, davant de tants despropòsits, el món judicial hauria de començar a pensar si no cal reconduir les coses per evitar que continuï el desprestigi. Però, de moment, el que veiem és que davant la Llei d’Amnistia, el soroll de togues no para perquè una part del poder judicial no admet que el poder legislatiu li esmeni la plana.

Certament, la culpa no és només dels poders que hi ha a la judicatura, sinó que també en tenen, i força, els poders polítics que han pretès i pretenen controlar el poder judicial des de darrere, com va dir en un missatge de WhatsApp Ignacio Cosidó quan era senador del PP.

Entre uns i altres han aconseguit que la ciutadania no tingui una bona opinió de la Justícia. I això hauria de preocupar als membres del Consell General del Poder Judicial i a totes les autoritats de l’Estat.