Un nou 15 de juny

Demà, 15 de juny, se celebra el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans. Segons el Ministeri d’Afers Socials, a Espanya l’any 2023 el 16,8% de persones grans van patir algun tipus de maltractament.

Darrerament, la societat és mostra més sensible envers aquesta xacra social, però encara queda molt camí a recórrer. Des de l’Administració s’esmercen esforços per acabar amb els maltractaments, però no amb la velocitat que la urgència requereix. Freqüentment, els maltractaments a les persones grans han estat subestimats i silenciats.

Per erradicar els abusos i els maltractaments cal treballar més la prevenció. El contrari al «mal tracte» és el «bon tracte». Amb el nom de «Tracta’m bé», fa uns anys el Consell Comarcal del Bages, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, van promoure una interessant campanya de sensibilització i prevenció dels maltractaments de diferent naturalesa. A la campanya s’hi van adherir tots els ajuntaments de la comarca i les accions van ser molt diverses: «Relats amb tracte» (edició d’un llibre); «Escenes amb tracte» (adaptació teatral); «Espais amb tracte (comerços, casals...); «Aules amb tracte» (tallers i propostes educatives en centres escolars); «Situacions amb tracte» (difusió de pòsters amb episodis de maltractament i de bon tracte). Campanyes com aquella són d’aplaudir i cal que tinguin continuïtat.

Els maltractaments a la vellesa es presenten de múltiples formes: psicològics, econòmics, físics, emocionals, sexuals... i també institucionals. No prioritzar els serveis assistencials també és una forma de maltractament. Prioritzar les inversions del totxo (a vegades innecessàries) per sobre de les inversions amb les persones (sovint molt necessàries) també és maltractament.

Fa cinc anys la maleïda covid-19 va causar moltes morts entre les quals 4.598 residents en centres geriàtrics a Catalunya. El passat 14 de febrer va aprovar-se la conclusió de l’informe final elaborat pel GTAICRE (Grup de Treball d’Anàlisis de l’Impacte de la Covid-19 en les Residències). I una vegada més, els familiars de les víctimes van manifestar la seva decepció i enuig perquè es continua sense depurar responsabilitats per la nefasta gestió en algunes residències. Ni s’ha fet justícia ni s’ha replantejat un nou model de residències per evitar que es pugui repetir la tragèdia.

Per acabar-ho d’adobar, fa uns dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò del descontentament de professionals del sector geriàtric. La presidenta de la patronal ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) calcula que falten uns 2.000 professionals (infermeres) a les residències i centres de dia. Un dèficit que afecta tant les residències de gestió privada amb aportacions de la Generalitat com de gestió pública. El director de ASCAD (Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència) denuncia que els serveis d’inspecció coneixen la situació, però que fan els ulls grossos.

Situacions com aquestes també formen part del catàleg del maltractament a les persones grans!