Opinió | A CONTRACORRENT

Una ciutat de pas de ramats

Sempre m’han despertat fascinació els pastors que mantenen viva la transhumància, aquesta pràctica ancestral de desplaçar el ramat entre la plana i la muntanya a la recerca de pastures per al bestiar que, durant segles, ha vertebrat el nostre territori i ha generat unes festes, tradicions i sabers populars propis.

Precisament, Manresa va testimoniar fa uns dies el pas d’un ramat de setze cavalls i tres rucs que seguien un camí de transhumància des del Garraf fins al Berguedà. Ho explicava el company Jordi Morros, que els va anar a rebre a la finca de can Poc Oli, on van fer parada i fonda abans de continuar la seva ruta cap a Sant Joan de Montdran, al terme de Viver i Serrateix. El ramat no feia un camí qualsevol, ja que resseguia un tram del Camí Ramader de Marina, una ruta transhumant catalana amb més de mil anys d’història que uneix les serralades del Pirineu amb la sorra de la platja. El sender, de més de dos-cents quilòmetres, connecta una cinquantena de municipis, entre els quals es troba Manresa, que tradicionalment ha tingut un paper destacat en aquests trajectes transhumants.

La capital bagenca era la primera ciutat gran que els pastors es trobaven a mig camí quan a la tardor baixaven des de la Cerdanya per dirigir-se cap a la costa del Garraf o el Penedès, un recorregut que a la primavera tornaven a fer de pujada. Quan arribaven a Manresa, passaven pel mig de la ciutat, per on transita el traçat original, i hi ha pastors que recorden que la urbana els ajudava a travessar els carrers aturant el trànsit per facilitar el pas dels ramats que podien ser de mil o més ovelles. També hi ha fotografies dels ramats i els pastors reposant sota el Pont Vell, abans de continuar el camí cap a can Massana, un altre lloc tradicional d’aturada en aquest camí de gran abast, que ja els encarava cap a la seva destinació final, a tocar del mar.

El fet que Manresa aculli el pas d’un ramat transhumant és una forma de reconnectar amb aquesta tradició ramadera i donar-li una continuïtat. De fet, aquest és l’objectiu de l’Associació del Camí Ramader de Marina, que treballa per promoure la transhumància i els camins ramaders. I per aconseguir-ho, és fonamental comptar amb el suport de ciutats com Manresa, per tal que tingui previst el pas de ramats transhumants per la ciutat i ho vegi com una oportunitat per despertar vocacions entre els més joves.