Nathan Thrall: "És depriment la facilitat amb què la classe privilegiada pot ignorar l'opressió als palestins"

El periodista i premi Pulitzer de no-ficció 2024, Nathan Thrall, ha presentat aquest dimarts 'Un dia a la vida de l'Abed Salama' publicat per Edicions del Periscopi en català i per Anagrama en castellà. La història se centra en l'Abed Salama, un pare que busca el seu fill de cinc anys que viatjava en un autobús accidentat. L'autor ha admès que el llibre va néixer de la seva "frustració" en veure com el món tractava el conflicte d'Israel i Palestina i també de la voluntat de voler transmetre els detalls d'un sistema "opressiu" que ofega la vida de milers de ciutadans palestins. "Un dels aspectes més depriments de la vida a Israel i Palestina és la facilitat amb què la classe privilegiada pot ignorar l'opressió als palestins", ha lamentat.

Thrall ha visitat Barcelona en el marc de la presentació del seu darrer llibre, que ressegueix la història real de l'Abed Salama, i de com busca el seu fill de cinc anys, en Milad, després de saber que l'autobús escolar en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Així doncs, el relat no només se centra en la seva odissea que el porta a lidiar amb el silenci administratiu, els controls militars i una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics que l'Estat d'Israel imposa als palestins de les zones ocupades.

Segons l'autor, la responsabilitat per explicar la història va ser d'allò més gran i, des del primer moment, va sentir que s'havia de fer "justícia" als seus protagonistes. De fet, Thrall admet que la primera vegada que l'Abed li va explicar, no es va poder contenir les llàgrimes i que durant els anys posteriors en van continuar parlant. "Era la persona que veia més sovint després de la meva família, vam tenir converses que van anar més enllà i va ser terapèutic", ha reconegut.

Marina Sáez retrata un grup de dones grans que es troben cada dia a una piscina al còmic ‘Aiguagim’

També ha assegurat que rebre el Pulitzer li va portar molta alegria i que aquella mateixa nit des de Berlín va parlar amb l'Abed. "Estava content i em va dir: has immortalitzat el meu fill", ha recordat. Això sí, també ha afegit que tot el que va venir després va ser complicat, sobretot pel que fa a la promoció del llibre, ja que després de l'atac de Hamàs la pluja de cancel·lacions d'actes va ser constant.

"És important que s'entengui aquesta censura, que no afecta només els palestins" ha insistit, "després del 7 d'octubre vaig entendre que tot canviaria deixant pas a una guerra de dimensions inèdites". En aquest sentit, l'autor ha lamentat la intolerància, per exemple, per part dels Estats Units i també del Regne Unit, on després d'això no es podia debatre sobre Palestina en qualsevol format. "Qualsevol crítica sembla que es titlli d'antisemita i es deixa de banda qualsevol mena de nacionalisme palestí", ha reconegut, "jo per ser jueu tinc més immunitat, però igualment en noto els efectes".

Un relat amb una visió "sincera"

Si bé es tracta d'una història dura, l'autor ha apuntat que sempre ha intentat que fos "sincera" perquè el lector es pogués posar a la pell d'uns protagonistes de carn i ossos. En part, ha admès amb la voluntat d'arribar a la comunitat jueva, tot i que bona part és reticent a "parlar i escoltar el missatge del llibre". En el cas dels Estats Units, per exemple, ha explicat que hi ha molta gent a favor d'Israel i que també es denota una gran divisió generacional. Tot i això, ha afegit que algunes persones sí que han canviat d'opinió, però d'altres que no, a la seva mateixa família. "La meva pròpia mare m'ha dit que no pot llegir res meu perquè li fa mal", ha lamentat.

El ‘tocaor’ Pérez Andújar i la ‘cantaora’ Pérez Vernetti

Finalment, pel que fa al futur, de moment el periodista ha afirmat que no hi ha "una solució a l'horitzó" i que es deu en bona part perquè no s'ha sabut posar el focus en el dia a dia. "El debat sempre és si ha de ser un estat, si han de ser dos... i, en canvi, no es parla prou del control que s'ha exercit en la vida dels palestins, en el fet que a mitjanit aparegui l'exercit a casa teva i s'emporti els teus fills perquè han llençat pedres a l'exercit ocupant o que es pugui arrestar i retenir algú indefinidament sense que hi hagi un judici, o una acusació formal", ha assenyalat.

I mentrestant, ha recordat que els assentaments jueus no fan més que "expandir-se" i "arraconar" el poble palestí. "La prioritat és un alto en foc, però no es pot restaurar una calma que és en realitat una situació de patiment i angoixa, perquè només es recorda un conflicte quan passa i d'aquesta forma estem abocats a què la història es repeteixi", ha conclòs.