Josep Maria Planes: El periodista incòmode

L'espai Òmnium de Manresa recorda la figura de Josep Maria Planes, referent del periodisme literari i d'investigació

La taula rodona, el primer acte del cicle "Cent anys llegint Planes", debat sobre com ha evolucionat la professió

D'esquerra a dreta: Eduard Font, Pep Corral, Aleix Solernou i Anna Hernández amb una de les fotos més emblemàtiques de Josep Maria Planes

D'esquerra a dreta: Eduard Font, Pep Corral, Aleix Solernou i Anna Hernández amb una de les fotos més emblemàtiques de Josep Maria Planes / Oscar Bayona

Mar Peñarroja Paz

"Planes hi és sempre. I hauria estat a tot arreu si no l'haguessin assassinat". Ser omnipresent era una de les característiques del manresà Josep Maria Planes (1907-1936). I una de les que va destacar un altre periodista, també manresà, Pep Corral, en la taula rodona que va girar a voltant de qui ha estat (i és) un referent per al periodisme literari i d'investigació. Periodistes de la ciutat parlant d'un dels noms clau de la professió en l'acte que, dijous, obria a l'Espai Òmnium el cicle commemoratiu Cent anys llegint Planes i que va tenir la participació, a més de Corral, d'Aleix Solernou, Anna Hernández i d'Eduard Font com a conductor. Un inici de cicle on es vindicà el periodisme "de comentari" i el polifacetisme d'aquest animal intel·lectual.

"Qui val val i qui no a esports" és una màxima que el diari El pla de Bages va aplicar a un jove Josep Maria Planes que debutava en el periodisme a la secció d'esports d'aquest mitjà. Però Planes sí que valia i amb disset anys ja va publicar el seu primer article signat. Així, el 19 de juliol de 1924, ara farà cent anys, es va iniciar la carrera d'un periodista camaleònic sense pèls a la llengua.

Recuperar l'obra de Planes és un acte de "justícia, memòria, autoestima, orgull i gaudi", expressava Corral; una obra d'una "modernitat terrible", com assegurava Solernou d'un periodista que ja és un clàssic. Perquè, tot i haver estat molt oblidat pel gran públic, Josep Maria Planes és ben vigent: "salvant l'estil", assegurava Hernández, "el paral·lelisme [dels seus articles] amb l'actualitat és preocupant". L'auge de la dreta, les dissidències de l'esquerra, el problema del català i la massificació turística de Barcelona són algunes de les preocupacions que impregnen els seus escrits. "Només esperem que no arribi també la guerra", comentava Eduard Font.

Josep Maria Planes, en paraules de Corral, "es movia fent esses pel Raval" a les Nits de Barcelona (1931), bevia whisky i vermut als matins de tertúlies acompanyat de Guimerà i Sagarra i trepitjava carrer buscant sobre què escriure a la tarda. “Planes tenia unes ulleres sota els ulls on podia guardar-se el canvi del cafè”, reia Corral. Perquè si en una cosa coincidien els tres joves periodistes era en què la professió ja no és la mateixa que va rebre a Planes. "El periodisme evoluciona amb la societat", assegurava Hernández. Actualment, s'ha abandonat la verticalitat del periodisme d'inicis del segle XX per adoptar un periodisme "mòbil" amb una major participació social. Les xarxes i la intel·ligència artificial han "canviat les regles del joc", afirmava Solernou, però "cal que els periodistes, bunqueritzats a les redaccions, tornin a trepitjar carrer".

Josep Maria Planes, periodista, escrivia fotografies. Els seus escrits eren producte de la mirada crítica que l'acompanyava en trepitjar carrer. Per al manresà il·lustre, la seva professió era política i tenia com a objectiu la defensa del que ell considerava els seus valors. Potser per aquest motiu, Hernández parlava d'un intel·lectual inconscient: "Josep Maria Planes arriba un moment en què deixa de ser valent i passa a ser temerari. I és quan passa aquesta línia quan el perdem".

El periodista manresà va morir a mans de la FAI el 19 de juliol de 1936, data de publicació del seu últim article Nits de vetlla. La seva figura, que incomodava en vida "i en mort encara més", recalcava Corral, va veure's immersa en la tempesta perfecta (l'esclat de la guerra civil el 1936 i la posterior implantació del franquisme) per al seu oblit. Criticava als nacionals i va ser assassinat pels anarquistes; un home que molestava al poder tant de dretes com d'esquerres i al qual la pràctica de la crítica i la sàtira periodística van deixar completament sol.

Josep Maria Planes és un referent per al periodisme literari i d'investigació mogut per una vocació que no coneixia límits. “Llegir Planes és un acte de justícia històrica, una lluita contra l’oblit”, subratllava Corral. Una lluita que es viurà a Manresa durant dos dijous més en uns actes organitzats per l'Associació Memòria i Història de Manresa, El Galliner, Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central i Òmnium Bages-Moianès amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa. El primer homenatge a Planes va ser, dijous, un èxit de públic.

Cent anys llegint Planes. Propers actes

  • Dijous, 11 de juliol, 20 h. Plaça de Serarols

"Vine a llegir Planes"

Lectura de textos amb la participació del públic assistent

  • Dijous, 18 de juliol, 19 h. Espai Plana de l'Om

"Planes (del turisme literari al periodisme compromès)"

Muntatge teatral de Llorenç Capdevila amb la Companyia els Carlins (direcció Fina Tapias)