Cent anys del primer article de Josep Maria Planes

Reivindicar la figura del periodista i escriptor manresà Josep Maria Planes (1907-1936) i contribuir a difondre'n l'obra. Amb el lema Cent anys llegint Planes, diverses entitats manresanes (Associació Memòria i Història de Manresa, El Galliner, Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central, Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa) homenatjaran aquest manresà il·lustre des del 2017 programant un seguit d'actes durant tres dijous d'aquest juliol (4, 11 i 18), coincidint amb el centenari de la publicació del seu primer article signat. Va ser el 19 de juliol de 1924 i va aparèixer a les pàgines del diari El Pla de Bages. Titulat "Guimerà, figura popular", Planes el dedicava al dramaturg, traspassat el dia abans i del qual també se celebra aquest 2024 el centenari de la seva mort.

Casualment, el darrer article del manresà, pioner del periodisme d'investigació al nostre país -i primera víctima, també va sortir publicat un 19 de juliol, en aquest cas del 1936, poc més d'un mes abans que un escamot de la FAI posés fi a la seva vida, l'agost del mateix any, quan en tenia 29,  després que Planes hagués denunciat aquesta organització múltiples vegades. Titulat "Nit de vetlla", es va publicar a La Publicitat i comença així: "A cinc mesos d’unes eleccions que donaren un triomf net, indiscutible, a les esquerres, a cinc mesos de la formació d’un Govern, representant autèntic de la legalitat republicana, uns militars, uns feixistes, confosos amb els moros i amb les tropes mercenàries del Terç, s’aixequen en armes contra la República. Són els defensors de l'”ordre”. Els defensors de l’ordre que, en un moment de follia, obren la resclosa de totes les exaltacions, de totes les violències".

Com s'explica a la web dedicada a Planes de memoria.cat, la seva trajectòria professional va ser curta, però "extraordinària: fundador i director de la revista “Imatges” a 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic “El Be Negre” ala 24 anys i assidu col·laborador de les publicacions més prestigioses de l’època com “La Rambla”, “Mirador” i “La Publicitat”. El passat abril, memoria.cat va enriquir el web dedicat al periodista i escriptor en la seva faceta de dramaturg amb una troballa inèdita, la peça teatral Déu el va castigar. També, amb la publicació, per primera vegada, dels originals d’Amor i Un dinar fred, unes obres representades als anys 30, però uns textos que, fins ara, no havien vist la llum.

Des de fa onze edicions, la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, convoca el Premi Josep Maria Planes d’investigació periodística amb l'objectiu reivindicar el periodisme d’investigació i mantenir viu el llegat i la memòria del manresà. El darrer guardonat, aquest 2024, va ser David Serrano, professor i investigador, expert en literatura concentracionària, i 'estudiós que el 1995 va trobar en una maleta els 71 poemes de Les llunyanies i fragments mai no publicats de K. L. Reich d'Amat-Piniella. Se'l va endur per Jedwabne, una obra de no-ficció sobre la massacre de la comunitat jueva d'aquest poble polonès en mans dels seus veïns, el 10 de juliol de 1941.

Els actes previstos aquest juliol són els següents:

"Josep Maria Planes, un referent per al periodisme literari i d'investigació"

Taula rodona amb la participació dels periodistes culturals Pep Corral, Anna Hernàndez i Aleix Solernou, i amb el periodista Eduard Font com a conductor de l'acte.

Dijous 4 de juliol, a les 19 h, a l'Espai Òmnium de Manresa.

"Vine a llegir Planes"

Una lectura pública de fragments d'obres diverses, amb la participació del públic assistent.

Dijous 11 de juliol, a les 20 h, a la plaça de Serarols.

"Planes (del turisme literari al periodisme compromès)"

Lectura teatralitzada. Muntatge creat per l'escriptor Llorenç Capdevila a partir de textos del periodista manresà, dirigit per Fina Tapias i interpretat pel grup d'actors i actrius de la Companyia Els Carlins.

Dijous 18 de juliol, a les 19 h, a l'Espai Plana de l'Om.