Famílies de la regió central diuen que el val escolar fa curt i és un embolic

La reedició dels vals escolars destinats a les famílies que fa uns dies ha posat en marxa el departament d’Educació per a la compra de material, ha arrencat coixa. Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de la regió central consultades per aquest diari consideren molt necessària aquesta injecció de diners, però hi veuen pegues perquè diuen que costa tramitar-ne algunes gestions, troben a faltar productes al llistat de cobertura dels vals, i consideren que amb aquests ajuts no n’hi ha prou. I és que l’ampliació que s’ha fet enguany dels vals a l’ESO es veu bé, però ha suposat una reducció de l’import, que ha baixat dels 100 euros del curs passat, als 60.

En aquest context, bona part de les AFA preferirien que el departament prescindís d’aquests vals i donés directament als centres el seu import equivalent. De fet, una de les novetats d’enguany és que ho puguin fer les famílies a compte de reduir l’aportació que fan cada any al centre en concepte de material escolar. Però és una opció particular i no generalitzada com voldrien algunes AFA. «Seria més pràctic perquè el mateix centre es pot autoorganitzar segons les seves necessitats», apunta la presidenta de l’AFA de l’Institut de Masquefa, Mònica Fugarolas, i amb la possibilitat, si cal, de destinar part d’aquests diners a material intangible «però igual de necessari», com ara a les excursions que fan els alumnes. I és que, «n’hi ha que no hi van perquè les famílies no les poden pagar, però després aquestes excursions es treballen a classe». En canvi, sosté que els vals individuals poden propiciar «que es gastin en material no escolar o en coses que el centre no demana» si les famílies ja estan prou cobertes. En aquest sentit, diu que l'ajut «serveix de poc» si cada família s’ha d’espavilar pel seu compte perquè «no tots els centres funcionen amb el mateix material», de manera que, «d’entre allò que s’inclou en el llistat per gastar, pot ser que quedin excloses necessitats que hi pugui haver en alguns casos i en altres no».

Fugarolas veu molt bé que la mesura s’hagi ampliat a secundària, considerant que el material sol ser encara més car, si bé pensa que haurien de ser uns diners distribuïts segons la renda. Un motiu més pel qual insisteix en la conveniència d’injectar directament més diners a cada centre en lloc de donar els vals a les famílies.

El president de l’AFA de l’escola El Vinyet de Solsona, Carles Viladrich, també és partidari de finançar directament els centres «en lloc de fer aquestes piruetes amb els vals perquè llavors ens trobem que estan com estan en personal i en equipaments», lamenta. Diu que aquests vals «són una operació de maquillatge del departament per fer veure que fa alguna cosa per ajudar», i sosté que, en tot cas, «l’import hauria de ser equitatiu, i no pas un ajut universal sense tenir en compte el poder adquisitiu de les famílies». A més, considera que la distribució d’aquests ajuts en vals per gastar en comerços, «contribueix a la inflació», per la possibilitat que alguns comerços «ho aprofitin per apujar el preu», i això fa que «aquestes subvencions perdin part de la seva eficàcia». Viladrich cedirà els diners dels vals dels seus dos fills a l’escola, però lamenta que, tot i que aniran a parar al pot comú del centre, «hauré de ser jo qui faci tots els tràmits digitals, quan podríem estalviar-nos aquest circuit si ja d’entrada els diners servissin per finançar els centres sense atabalar les famílies».

«Hi ha massa tràmit i poca informació, i no tothom sap com fer-ho», apunta Mònica Belmont, vocal de l’AFA de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada que, tanmateix, veu bé el sistema de vals per a les famílies malgrat les pegues en algunes tramitacions.

Recorda que l’any passat no va rebre els vals i els va haver de demanar ella fent els tràmits pertinents. Per evitar situacions com aquesta, diu que l’ideal seria que l’administració donés els vals als centres, i que els mateixos centres després els repartissin a les famílies que els volguessin, la qual cosa també estalviaria el tràmit del bescanvi amb aquelles que decideixin cedir els diners del val a l’escola perquè diu que en aquests casos la gestió també és feixuga. Considera un encert l'extensió dels ajuts a secundària, però els considera insuficients, sobretot en la franja de 12 a 14 anys «perquè el material que han de fer servir encara és més car». A més, troba a faltar determinats productes a la llista del que es pot comprar amb els vals, com ara «el xandall, la bata de dibuix, o determinats llibres» que l’any passat va haver d’adquirir pel seu compte.

També és partidari del sistema dels vals el tresorer de l’AMPA de l’escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós de Bages, Pablo López, però el considera «massa complicat perquè s’han de fer molts passos» per validar-los i gestionar-los, sobretot si es volen bescanviar amb la quota que es paga al centre. Ara bé, diu que «això ha ajudat les famílies a tenir disponibilitat per comprar material», tenint en compte que, sense aquests vals, «hi havia alumnes que a mig curs encara no el tenien tot».

Entén que, des del punt de vista de la Generalitat, aquest model «és una manera de promoure el comerç», però tampoc veuria malament que aquests diners es donessin directament als centres. En aquest sentit, veu molt positiu donar opció a les famílies perquè ho puguin decidir a nivell particular, com també l’ampliació dels ajuts a l’ESO, tot i que lamenta que això s’hagi fet en detriment de l’import dels vals. Entén que és pels pressupostos prorrogats, però de cara al curs vinent «caldria tornar a augmentar els ajuts mantenint-los igualment a secundària, perquè ara són insuficients».

Més de 2,6 milions d’euros

Els vals escolars sumen 2.655.540 euros per a l’alumnat de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona i Solsonès). Són 25.072 alumnes de primària i 44.259 d’ESO, que rebran 60 euros cada un. L’any passat van ser 2,58 milions en vals de 100 euros només per a primària.  

Subscriu-te per seguir llegint