«The magical mystical silent 'e'» (3)

Fa dues setmanes vam escriure:

«El lector espavilat s'adonarà que la 'i' es pronuncia 'AI' en tots els mots que terminen en «I+consonant+e muda»; si no, es pronuncia 'é'.»

Això és també veritat per a la 'o'.

En anglès, la 'o' es pronuncia 'ÓU', com en els mots catalans pou i tou. Observem: totes les 'o's en els mots següents es prouncien 'ÓU'', perquè terminen en «O+consonant+e muda»:

bone (os), cove (cala), home (casa), smoke (fum).

Però la guineu es queixa: «Jo em dic fox, però la meva 'o' no sona 'ÓU', sinó ò.»

Observem: totes les 'o's en els mots següents es prouncien /ò/.

box (capsa), clock(rellotge), cod (bacallà), knot (nus).

O sigui, una 'o' que es trobi abans de consonant+vocal "diu el seu propi nom"; si no, es pronuncia el so secundari de la vocal; en aquest cas, /ò/.

FUN FACT: Hi ha un gran nombre de monosíl·labs anglesos que terminen en el so 'tx', so que en anglès s'escriu 'ch' o 'tch'. En són exemples watch (mirar, vigilar) i teach (instruir). La regla diu que els que tenen una sola vocal escriuen el so 'tx', tch, mentre que si la paraula té dues vocals, el so 'tx' s'escriu ch, sense la 't'. Exemples: catch, stretch, stitch; beach, coach, speech.