La Fundació Ajuda i Esperança atén 8.000 converses de joves en crisi emocional a través dels xats el 2023

La Fundació Ajuda i Esperança va atendre 8.000 converses d'adolescents i joves en situació de crisi emocional l'any passat a través dels xats. En conjunt, l'entitat sense ànim de lucre va sumar gairebé 40.000 trucades i converses de xat a traves del Telèfon de l'Esperança, Telèfon de Prevenció del Suïcidi i els xats de Suport Emocional per a Joves i l'Obro Feel. Pel que fa a aquets dos, el primer va atendre 7.222 converses durant tot l'any i el segon 769 en dos mesos, ja que es va posar en marxa al novembre. El Telèfon de Prevenció del Suïcidi va atendre 3.930 trucades i es van alertar els serveis d'emergències (061 i 112) en 29 ocasions.

Pel que fa als dos xats, més d'un 70% dels usuaris són dones, confirmat el que diuen diversos estudis sobre que les dones tenen més risc de patir malestar emocional o desenvolupar problemes de salut mental. Més del 60% en els dos casos encara viu al domicili familiar.

El Xat de Suport Emocional per a Joves s'ofereix en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, mentre que l'Obro Feel està encapçalat pels Departaments de Drets Socials i Salut de la Generalitat.

D'entre els problemes que expressen els joves en aquests xats, destaquen els relacionals, ja sigui amb amistats o familiars. Els problemes de salut mental i les ideacions i conductes suïcides també estan entre les inquietuds més freqüents dels atesos. Entre les que van comunicar problemes de salut mental, menys de la meitat tenien un diagnòstic i seguien un tractament o teràpia en el cas de l'Obro Feel, mentre que aquestes representen fins al 80% en el cas de l'altre xat.

Pel que fa a les conductes suïcides i d'autolesió, un 40% de les que van arribar al xat de suport emocional i el 57,14% a Obro Feel es van considerar de risc alt. L'any passat es va activar el 061 en 16 ocasions, en 17 casos es va alertar el 112 i cinc vegades es va adreçar la persona al telèfon d'Infància Respon ja que es tractava d'un menor. D'altra banda, 36 casos de greu patiment es van redreçar gràcies al servei.

Gairebé 4.000 trucades al Telèfon de Prevenció del Suïcidi

En relació amb el servei que presta el Telèfon de Prevenció al Suïcidi, l'any passat va rebre 3.930 trucades. En són 16.800 des de la seva posada en marxa l'estiu del 2020. Del total de les de l'any passat, el 79,2% eren de persones que es trobaven en diferents estadis de la ideació suïcida i més de la meitat d'aquestes es van considerar de risc alt. Un 17,97% eren amistats o familiars que van expressar la seva preocupació per una persona del seu entorn. D'entre la resta, hi ha professionals que van demanar ajuda sobre com tractar aquestes persones i també supervivents d'una mort per suïcidi.

En el cas d'aquest servei, sí que la meitat de persones ateses estaven vinculades als serveis de salut. Els serveis d'emergències (061 o 112) es van activar en 29 casos.

27.583 trucades al Telèfon de l'Esperança

D'altra banda, el Telèfon de l'Esperança va atendre l'any passat 27.583 trucades, el 66,58% de les quals fetes per dones. Aquest servei atén adults de més de 35 anys però un percentatge significatiu en tenen més de 65.

En el 31,72% dels casos es van expressar problemàtiques de salut mental, en el 23,78% problemes relacionals i en el 19,46% sobre la solitud no desitjada -el 67% dels que van trucar viuen sols-. També destaquen les dificultats econòmiques (4,93%) i la vulnerabilitat social (2,15%). En aquest sentit, més de la meitat dels atesos no forma part del mercat laboral (64,45%).

"Les persones se senten soles"

El director general de la Fundació Ajuda i Esperança, Enric Morist, assenyala que les atencions a través dels xats de suport emocional són la "punta de l'iceberg", ja que hi ha, adverteix, una “gran necessitat” entre adolescents de parlar i de sentir-se acompanyats.

"Les persones se senten soles, encara que siguin molt joves i visquin amb la família. Allò que no s'atreveixen a parlar amb amics o família, ho fan amb un voluntari que no els veurà i que els escoltarà de forma confidencial", destaca a l'ACN abans de l'acte per presentar el balanç d'aquests serveis.

El director general de l'entitat indica que aquests voluntaris aconsellen a les persones que s'hi posen en contacte dirigir-se al sistema sanitari públic. "Nosaltres no curem, ni prescrivim. Escoltem les 24 hores, quan passen les coses i des de qualsevol lloc", recalca.

Morist admet que en l'àmbit de l'atenció a la salut mental el sistema sanitari públic està "desbordat" i demana reforçar-lo. "És molt important. I hi ha moltes persones que no poden pagar-se un psicòleg privat", afegeix. Morist també alerta que les dificultats per trobar feina o casa impacten en la salut mental.