Un espai a Manresa on compartir el dol: la força per tirar endavant

“O t’aixeques, o la vida se’t menja”. Parla la Carme Martínez, que fa quatre anys va perdre al seu marit, el Manel, d’un càncer de pulmó. Aquella frase que li va dir la Judit Trench, psicòloga especialitzada en dol i responsable del grup de dol de Mémora a Manresa, l’ha acompanyada des d’aquell moment. Ella és una de les 15.000 persones que Fundació Mémora ha atès en els últims 10 anys a través dels grups de dol que té a diferents ciutats catalanes com Manresa, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Girona, Tarragona i Reus.

El procés de dol de la Carme va estar marcat per la pandèmia de la Covid. El Manel, amb qui portava 50 anys casada, moria el 8 de març de l’any 2020 i, sis dies després, es decretava el confinament. “Em vaig quedar completament sola. Els meus fills tenen la seva vida i es van quedar tancats a casa. La Judit, la psicòloga, em trucava per parlar i aconsellar-me. “Ho vaig passar fatal”, explica. Primer va començar amb la teràpia individual via telefònica, i de forma presencial quan va acabar el confinament. El següent pas va ser entrar al grup de dol de Mémora.

Mémora ja té en marxa el nou espai de suport al dol i al procés final de la vida

Què són els grups de dol?

Els grups de dol són uns espais oberts on compartir de forma segura els sentiments i pensaments que genera la mort d’un ésser estimat amb altres persones que es troben en la mateixa situació. “Penso que és una eina molt important. Te n’adones que no estàs sola. No és un consol, però sí que alleuja. Anar-hi m’ajuda moltíssim a gestionar emocions de mica en mica. És un espai on t’obres, on pots plorar, on trobes empatia... Podria dir mil coses positives”, assegura la Mercè Navarro, infermera i usuària del grup de dol de Mémora, que va perdre el novembre de l’any 2023 el seu fill Pedro José d’una Distròfia Muscular Congènita per Dèficit de Col·làgen VI, una malaltia degenerativa que el feia anar en cadira de rodes des dels 6 anys.

Precisament, explica Trench, que dirigeix aquestes teràpies grupals de Mémora a la capital del Bages, és important tenir un espai on poder viure les emocions vinculades al dol com poden ser la tristesa o la ràbia. “Hem d’acceptar-les, perquè si les invalidem es poden tornar més fortes. Les emocions són bones i necessàries. Totes, des de les més bones fins les més desagradables”, apunta la psicòloga especialitzada en dol.

En aquest sentit, és important trencar tabús i idees preconcebudes sobre el que poden ser els grups de dol. “A vegades hi ha el hàndicap de no entendre ben bé què és un grup de dol. Les persones es pregunten, molt sovint, “em pot ajudar parlar del que m’ha passat davant de gent que no conec? Moltes persones venen amb aquesta por”, apunta l’experta.

El buit de la pèrdua

Tant la Carme com la Mercè comparteixen un tret comú: el buit que els va deixar la pèrdua. “El meu marit i jo érem molt actius, no ens quedàvem pas asseguts i ens agradava viure”, explica la Carme. En el cas de Mercè sempre s’havia encarregat de la cura del seu fill. L’acompanyava en totes les seves aventures, com cursar dues carreres. “Jo era feliç amb el dia a dia que tenia amb ell. Amb tot el que fèiem. Va ser molt dur portar-lo a l’hospital per unes nàusees i que es compliqués”, afegeix.

Gràcies a la teràpia, la Carme va tornar poc a poc a l’activitat. “A través de la Judit vaig començar a fer repàs a nens, ella em va obrir camí”, assegura. A part d’això, la Carme també va al gimnàs dues vegades a la setmana i també canta a la coral, entre d’altres. “He après a estar activa per mi mateixa. Estimava i encara m’estimo molt el meu marit. No he deixat de pensar en ell, però no podia quedar-me a casa plorant”, explica.

“Molta gent es pensa que el procés de dol significa deixar d’estar trist, però el buit que ens deixa la persona que marxa ens acompanya sempre”, apunta la psicòloga experta en dol. En aquest sentit, remarca la importància de no deixar que les emocions incapacitin a la persona en el seu dia a dia.

Com funcionen els grups de dol?

Els grups de dol son un dels recursos d’acompanyament al dol que ofereix Mémora, tant a les famílies ateses en un dels seus serveis funeraris com a qualsevol persona que ho necessiti. Són gratuïts, oberts a tothom, mensuals i sense sessions delimitades. Si una persona vol assistir-hi cal adreçar-se a l’Espai de Suport Mémora Manresa situat al C/ Carrió 10 o a través del email espaisuportmanresa@memora.es

La dinàmica dels grups és senzilla. Les persones es presenten durant la seva primera sessió i, a posteriori, poden compartir amb el grup com se senten i tot el que necessitin. “Hi ha dinàmiques diferents en funció de la fase on es troben i de com està el grup. Fem activitats de gestió emocional, expliquem què és un dol, quines fases i moments es poden trobar, donem la informació per a què entenguin pel què estan passant... Donem pautes o tips per festes, aniversaris, problemes familiars... L’objectiu és que les persones usuàries se sentin acompanyades, que hi hagi una bona vinculació entre elles i que, a més a més, avancin en el seu procés de dol”, apunta Trench.

A banda dels grups de dol, Mémora també ofereix a través de la Fundació Salut i Persona, sessions presencials individuals, atenció telefònica amb una xarxa de psicòlegs experts i accés a la una comunitat web de suport al dol Tuapoyoenred.com de forma gratuïta a les famílies. Cal saber tractar a cada persona, tenint en compte la seva individualitat perquè una cosa ben clara és que cada procés de dol i cada pèrdua son únics.