Elvan Böke: "El 25% de problemes de fertilitat femenina són inexplicables"

Sembla mentida però, avui dia, una de les cèl·lules essencials perquè floreixi la vida continua sent una gran desconeguda per a la ciència. La investigadora Elvan Böke, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, ha dedicat la seva carrera a estudiar els ovòcits i, gràcies a això, ha aconseguit avenços clau per entendre com funcionen, com podríem endarrerir-ne l'envelliment i com podríem allargar-ne la vida per ajudar les dones amb problemes de fertilitat. El seu treball ha estat reconegut amb el XIX Premi a la Investigació Biomèdica de la Fundació Banc Sabadell. "Es tracta d'uns premis que no només busquen posar en valor la feina dels joves investigadors que treballen a Espanya sinó que, a més, també pretén destacar el potencial d'aquests treballs per abordar problemes que preocupen la gent i el planeta", ha dit explicat Josep Oliu, president de l'entitat, durant l'anunci dels premiats d'aquest any.

Una de les premisses de la seva investigació és que, tot i que sembli mentida, encara sabem molt poc sobre els ovòcits i la fertilitat femenina. A què es deu això?

Es deu a diversos factors. Els temes relacionats amb la salut femenina han sigut històricament menys estudiats i això ha creat un biaix de base. Però també és cert que els ovòcits són un tipus de cèl·lules difícils d’estudiar. Són les més grans del cos, però també són molt complexes.

Com pot ser que unes cèl·lules tan essencials com els ovòcits, que permeten el naixement d’embrions, continuïn sent tan desconeguts?

Imagina que els ovòcits són el motor d’un cotxe. Doncs bé, fins ara amb prou feines sabem com funciona aquest motor, on va l’oli i on va l’aigua, i què passa quan una part d’aquest es trenca. Fins fa uns cinc o sis anys, per exemple, ningú havia estudiat el sistema d’eliminació de rebutjos d’aquestes cèl·lules, cosa que equival a perdre’s una part clau del funcionament d’aquest motor. Per això necessitem entendre de la millor manera possible com funcionen les cèl·lules sanes, què passa quan hi apareix un problema i què podem fer per solucionar-lo.

Què tenen d’especial els ovòcits respecte a la resta de cèl·lules del nostre cos?

El que em sembla més fascinant és que són les cèl·lules menys egoistes del nostre cos. La majoria de les cèl·lules somàtiques estan dissenyades per funcionar dins del cos, així que estan molt enfocades a mantenir-se i reproduir-se a si mateixes. Els ovòcits, en canvi, tenen la responsabilitat de transmetre el material necessari per crear una nova vida. No només aporten la meitat del material genètic necessari per formar un embrió, sinó també tot el citoplasma i els components cel·lulars essencials per al desenvolupament inicial de l’embrió, com mitocondris, ribosomes, proteïnes i ARN.

Al seu laboratori estudien com allargar la vida dels ovòcits i, per tant, la fertilitat de les dones. Significa això que, en un futur, les dones podran ser mares durant més temps?

No exactament. Ara mateix sabem que cada dona té la seva pròpia corba de fertilitat i no existeix una edat màgica en la qual aquesta disminueix. En algunes persones això passa a partir dels 40, i en d’altres, als 30. L’objectiu d’aquesta investigació és estendre la viabilitat dels ovòcits de les dones que deixen de ser fèrtils a edats molt primerenques perquè puguin tenir fills, per exemple, fins als 45 anys. Però no més enllà. Estendre la fertilitat sense límits és encara impossible. Igual que parlar de la possible immortalitat dels ovòcits.

Sabem quins factors influeixen en la bona salut dels ovòcits i, per tant, en la fertilitat de les dones?

Hi continuen havent molts interrogants al respecte. Sabem, per exemple, que la mala qualitat dels ovòcits representa la majoria dels problemes de fertilitat de les dones. No obstant, encara sabem molt poc sobre quins són els factors exactes que degraden la qualitat d’aquestes cèl·lules. En aquests moments, s’estima que més del 25% dels problemes de fertilitat femenina continuen sent inexplicables. Necessitem més estudis per omplir aquestes llacunes de coneixement.