«No hi haurà disponibilitat de sorra per a totes les platges»

Si l’evolució actual persisteix, les platges de Balears podrien retrocedir fins a 50 metres. És una de les conclusions d’un dels últims informes del grup Processos sedimentaris oceànics i litorals de l’Institut de Ciències de la Mar del Barcelona (ICM-CSIC).

La sorra és el segon recurs més demandat a nivell mundial. Per què?

Perquè s’utilitza per a tot, especialment per a la construcció, i és un bé que en molts països no existeix.

Pot la seva escassetat afectar aquesta imatge de sol i platja que projecta Espanya?

Sens dubte. Tenim recursos limitats. N’hi ha renovables, que procedeixen de rius i torrents, i no renovables, que es troben en la plataforma continental. Però, davant una demanda generalitzada i que probablement s’incrementa en el futur, no hi haurà disponibilitat per a alimentar totes les platges. Cal repensar el model a 20 o 30 anys vista. No sols parlo del ‘sol i platja’, també de la protecció de la costa.

Les catàstrofes naturals que provoca el canvi climàtic no ajuden. No obstant això, l’ésser humà és en gran manera culpable.

La major part dels problemes que tenim no són imputables al canvi climàtic. Hi ha un dèficit de sediment per la reestructuració de les conques hidrogràfiques, pels canvis que hem fet i per l’ocupació de les platges, a les quals hem sostret una part important de la seva essència. Tot això facilita l’erosió i dificulta la recuperació després dels temporals.

És la solució extreure sorra del fons de la mar?

És equivalent a una exploració minera. Ha d’anar acompanyada d’un estudi de l’impacte ambiental i no es pot fer, per exemple, al costat d’una prada de posidònia. Té un impacte, però, no siguem hipòcrites, també el té construir una carretera que travessa una muntanya. Cal valorar si els seus beneficis compensen. El problema és que els dipòsits de la plataforma continental no són renovables. Aquesta sorra es va dipositar allí fa milions d’anys i, quan s’usi, desapareixerà. Cal plantejar fins a quin punt és un recurs estratègic. I no cal perdre de vista que, quan es regenera una platja, cal repetir el procés cada cert temps.

Val qualsevol sorra per a qualsevol platja?

L’ideal és que tingui unes característiques semblants a l’original. O fins i tot una mica més gruixuda per a evitar que l’erosió sigui ràpida. .

Quins passos cal donar per a posar fi al problema?

Primer, definir-ho. Després, establir una planificació a mitjà o llarg termini. Perquè no hi ha una solució generalitzada, però sí que hauríem de parlar de gestió integral del sediment i de les conques hidrogràfiques. Després, de gestió del territori per a veure quines zones es poden renaturalitzar i retornar a la mar la part que hem ocupat. Finalment, estan les mesures cientificotècniques més innovadores que per si soles no són suficients però, combinades amb unes altres, permeten fer una adaptació progressiva. Parlo de camps de dunes, de dissipar l’energia de l’onatge fomentant la renovació de les prades de posidònia…