Per sempre Dagoll Dagom

S’han apagat els focus del teu teatre, vell arlequí. Has tancat la caixeta i has amagat la clau de totes les històries i, subtilment, amb poesia escènica, has dit adeu, adeu, adeu... i la teva veu ha anat sentint-se cada cop més i més fluixa fins que la meva oïda l’ha perdut entre noms que no et sé descriure. Potser el teu Grumet, amb la seva veu d’espinguet, et fa de guia. Has anat saltant per tots els espectacles: Antaviana, La nit de Sant Joan, Glups!!, El Mikado, Mar i Cel, Flor de nit, T’odio amor meu, Els Pirates, Cacao, Poe, Cop de rock, Scaramouche, Maremar, Bye bye monstre... i l’Alegria que passa, l’última gran creació. Ens n’has deixat un testimoni per al record, la Gran Nit de Dagoll Dagom al Grec. Han estat, de fet, tres nits d’estiu espectaculars, tant, segurament, com la mateixa història de la companyia. És clar, fa 50 anys dels teus inicis, i per això recordo entre boires de desmemòria, la teva Antaviana construïda amb els contes del Pere Calders. Et vaig veure a la vella Sala Ciutat (Sala Loyola, el 1978!). Al Grec hi vaig retrobar l’Arlequí, i la música de Sisa i els vestit de Montse Amenós... Ens vas fer navegar pels espectacles de Dagoll dagom, a través de les mateixes músiques (amb l’orquestra OSTO, de joves músics -alguns de la Catalunya central-, un cor de 20 veus i amb algunes peces d’Albert Guinovart interpretades per ell mateix al piano). Dani Anglès, va idear i dirigir, amb David Pintó, dues hores d’amor al teatre musical (i de nostàlgia). Joan Vives va portar la batuta, amb la col·laboració en les orquestracions de Sergi Cuenca. Un repartiment de 20 artistes van carregar amb el gruix del recital-musical, i alguns convidats històrics (Àngels Gonyalons, Pep Cruz, Pep Molina o Elena Gadel, entre d’altres). I Gonyalons, Gadel, Ana San Martín, Roger Berruezo i Carlos Gramaje, Blanques i Saïds, van tornar a cantar l’Himne dels pirates. «Les veles...» es van inflar i el mar ens va portar pel camí de l’adeu. Com deia Àngels Gonyalons, ens heu portat per aquest viatge del teatre musical en blanc i negre al teatre en color. Per sempre Dagoll Dagom.