Regidor multiatracat

Dijous a la tarda aquest diari feia saltar la notícia que l’empresari Joan Vila, president d’Impulsem Manresa, havia patit un robatori, en una de les tres botigues de bicicletes que té, per valor de 50.000 euros i que era la setzena vegada en deu anys que era objecte d’un fet d’aquestes característiques. Vila és, des de fa 1 any, regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement del govern de l’Ajuntament de Manresa. Es dona la circumstància que el fet delictiu va ser hores abans de la celebració d’una Taula per la Seguretat, el Civisme i la Convivència, de la qual el govern al qual pertany va destacar la participació de prop de 40 representants de govern, grups municipals, cossos policials i institucions. També, que la taxa de fets delictius a Manresa és de 53,8 per cada 1.000 habitants, més de 13 punts per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 67,4%, i també per sota d’altres ciutats similars a Manresa.

Vila va participar a la taula per la Seguretat al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa després d’haver anat als Mossos d’Esquadra a presentar denúncia pel robatori patit.

Per la seva part, els Mossos van plantejar a la Taula per la Seguretat el descens, en un 22%, dels robatoris a l’interior de domicilis, un dels delictes que generen més inseguretat a la ciutadania, si bé també van constatar un augment del 21% dels robatoris a l’interior de vehicles i un increment del 13% dels delictes a la via pública, tot i que també s’havia donat un augment del 36% dels casos que es poden resoldre, fruit de l’increment de la pressió policial al carrer. L’empresari Joan Vila multiatracat segurament és una persona més per a les quals les estadístiques dibuixen realitats alienes. A les víctimes no les consola que a la ciutat del costat encara es cometin més delictes que a la pròpia. Que els tres comerços que regenta hagin patit setze atacs en una dècada pot resultar una dada per als lectors molt més rellevant que d’altres. O és una casualitat que li hagi tocat a ell passar pel mal tràngol tantes vegades, o als lladres els agraden molt les bicicletes o aquí passa alguna cosa com, per exemple, que hi ha qui considera els seus establiments una mena de lleneguera a la qual acudir a recollir-ne els fruits cada temporada. Sigui com sigui restarem amatents per si arriba la dissetena vegada o no. Que, per molt que es vulgui ignorar el fet, poques coses són més efectives que fer públiques situacions flagrants per trobar una solució i deixar de formar part d’una estadística.