Ravenna, Ferrara, Mòdena i Màntua, ciutats d’art

Ravenna, coneguda mundialment pels mosaics, patrimoni de la humanitat. Destaquen el mausoleu de Gal·la Placídia, l’església de Sant Martín i Sant Apol·linar Nou. Construïda al segle VI, interiorment amb marbres grecs i mosaics. De campanar circular inspirat en orient. Quan Dante hi mor el 1321, els franciscans li dediquen una tomba, però amaguen el cos. El 1865, en uns treballs d’excavació, els obrers troben una caixa, que analitzada demostra que era el seu. El Baptisteri neonià ortodox es troba en els jardins de l’Arxiprestat, amb una gran pila baptismal per immersió. La basílica de Sant Vital està al costat del palau dels potentats Da Polenta. Els mosaics de dalt són originals i ben conservats. L’església de Teodoric va ser modificada per Justinià, de l’imperi bizantí, que s’hi representà en un cantó amb Teodora a l’altre.

Ferrara

Ciutat medieval sorgida al voltant del Po i dels canals dels segles VII-VIII. Excel·leix amb la família Estense, que construeix un gran castell el 1385 acabat al Renaixement. Hi van viure fins al 1598. Després governada pel Papa, un Cardenal hi exercia el poder. A finals del XV, l’arquitecte Rossetti projectà una reconstrucció urbana, d’estil renaixentista, funcional i amb carrers amples. Els Este s’hi fan construir el Palau de Diamants. La nova arquitectura se centra en els angles dels edificis per crear més dinamisme. Al front hi ha la catedral romànica (XII-XIV), amb portals i relleus del mestre Nicolaus, especialment Sant Jordi, que es va anar renovant posteriorment. L’interior és barroc. El campanar és obra de l’arquitecte Alberti. El 2010 es va veure afectada per un terratrèmol i encara s’hi estan fent obres de restauració.

Mòdena

Després del Museu Enzo Ferrari i Manarello, fàbrica de cotxes, es visita la ciutat. Quan el 1598, la família Este perd Ferrara elegeixen Mòdena com a capital que transformen. Converteixen un castell medieval en gran palau per simbolitzar el nou poder. A la plaça gran, l’ajuntament i el Duomo, una de les millors catedrals romàniques d’Itàlia, Patrimoni de la Unesco, amb el campanar i la torre més alta, Ghirlandina. El temple romànic es construeix el 1099. L’estructura general de l’edifici és de Lanfranco i la decoració pertany a Wiligelmo, autor dels portals de la façana i dels relleus de l’atri. El rosetó d’Anselm de Campione, com el púlpit. A la cripta hi ha escultures de Guido Mazzoni. A l’exterior s’hi fa el mercat, on destaca l’oli balsàmic tradicional. Cal remarcar el Palau dels Museus del 1753, que acull institucions: Museu Estense, Cívic i Lapidari, galeria Campori i Biblioteca.

Màntua

Ciutat romana on va néixer Virgili, l’any 70 aC. Regida pels longobards i del IX-XII per Carlemany. Els segles d’esplendor (XII-XIII) formen part de la Lliga Llombarda. Després dels Visconti, s’hi va establir la família Gonzaga, (1328). En el cor de la Màntua medieval hi ha la plaça Delle Erbe, amb Sant Llorenç, romànic de l’XI, el Palau de la Raó, del XIII, el Palau del Podestà o de l’Ajuntament, la torre del Rellotge del 1473. El més reeixit és el Palau Ducal, residència dels Gonzaga, un dels més grans d’Europa, que accedeix al castell Sant Jordi, construït al segle XIV. Per un passatge, el duc entrava muntat a cavall. Hi va viure Isabel d’Este. Conserva la cambra dels esposos amb frescos de Mantegna, amb escenes de la vida del marquès Ludovico Gonzaga i Bàrbara de Brandeburg. És important destacar la Basílica de Sant Andreu, obra mestra de l’arquitecte Alberti (1470), i l’exterior del Palau del Te, obra de Juli Romano (1535).