El malson de Putin amb Caterina la Gran

Agafem un atles, o obrim el Google Maps. Busquem el Mar Negre. Ara, posem físicament o mentalment una bandereta de l’OTAN a la costa de Turquia, al sud del mar. Preferentment a Istanbul, porta del Bòsfor i per tant de la Mediterrània. Posem tot seguit una bandera de Rússia a la península de Crimea, preferentment a Sebastopol, base de la marina de guerra russa. Així han estat les coses durant dècades: l’OTAN a la costa sud, Moscou a la costa nord. Ara, imaginem que la bandera russa de Sebastopol desapareix i és substituïda per l’estrella de quatre puntes de l’Aliança Atlàntica. El simple fet d’imaginar-ho deuria provocar grans malsons a Vladímir Putin quan els ucraïnesos, abans tant dòcils, van començar a girar la mirada cap a Occident, cap a la prosperitat de la Unió Europea. Se li deuria aparèixer l’emperadriu Caterina la Gran, conqueridora de Crimea, per esbroncant-lo preventivament. Aquest mapa, aquestes banderes, tenen una gran part de responsabilitat en la guerra que dessagna aquella part del continent. Mapes: per al Kremlin Crimea havia de ser russa a qualsevol preu, i un cop aconseguit, ara fa deu anys, el següent pas era garantir una connexió terrestre que no travessés quatre-cents quilòmetres de territori enemic. El gran pont que es va alçar no és una garantia suficient; la tranquil·litat reclama una gran franja de terra ferma, prou extensa i ben defensada. Si un dia s’obren negociacions de pau, serà difícil que Moscou renunciï a aquest objectiu estratègic. I Ucraïna tindrà grans pressions per acceptar-ho, ja que Trump podria tancar l’aixeta i una opinió pública europea cada cop més cansada podria forçar els governs a presentar un ultimàtum a Kíiv: pau per territoris o ja t’espavilaràs. El pitjor és que aquest mapa ja era a la ment i a la taula de totes les cancelleries des del primer dia, i arribar-hi haurà costat milers de vides i una gran factura en destrucció i pobresa.