Les festes empatxen

He fet repàs mental i he tret la calculadora electoral. No pas per fer estimacions, projeccions o conjectures més o menys fonamentades (no me’n veig pas capaç) sobre què pot passar de cara a la investidura d’un nou president i la constitució d’un nou govern a Catalunya, circumstàncies que ara mateix es veuen més remotes que no pas properes. Precisament, ha estat per aquesta incertesa que plana sobre la viabilitat que els resultats de la convocatòria del 12 de maig passat acabin confluint en un nou executiu sense necessitat d’una repetició electoral que he recollit quatre dades ràpides.

En els últims deu anys (és a dir, des del 2014), els ciutadans de Catalunya hem estat convocats a un total de quinze comtesses electorals: tres de municipals, tres més d’europees, quatre al Parlament de Catalunya i cinc per elegir els diputats del Congrés i el Senat (en dues ocasions, amb sis mesos de diferència entre l’una i l’altra, per la manca d’un acord d’investidura i la necessitat de repetició electoral). Això pel que fa al repàs mental. I el que em diu la calculadora. Aquesta quinzena de cites (no precisament amoroses) equivalen a que, en una dècada, hem tingut 225 dies de campanya (dos terços d’un any natural), que es tradueixen en un total de 5.400 hores. És a dir, 324.000 minuts destinats aquí, allà o més enllà a actes de proclames per als convençuts, a visites a empreses i entitats fent veure que s’hi té molt interès, i a passejades per mercats encaixant mans desconegudes i intercanviant paraules de compromís (electoral, és clar). Si agafem com a referència que a les eleccions al Parlament de Catalunya de fa gairebé dos mesos s’hi van arribar a presentar oficialment un total de 21 candidatures, de les quals se’n van haver d’imprimir no sé quantes còpies de les butlletes corresponents per a un total de 8.940 meses constituïdes... Bé, lamento informar-los que aquí la meva calculadora ja ha embogit. Arribats a aquest punt, deixin-me ser clar i directe. Senyors polítics (com diria el ciutadà de peu), posin-se d’acord, si us plau. Que per això es presenten. Per establir diàlegs i arribar a enteses. Però doni’ns un marge ampli, pel bé de tots, abans de citar-nos a les urnes. Jo, que sóc un convençut de no fallar a l’hora d’anar a introduir la papereta; que comprenc perfectament aquells qui recorden i reiteren que les eleccions democràtiques són un guany que va costar molts esforços i sacrificis... Aquest jo els diu que necessita un respir. I que sí, votar és la festa de la democràcia. Però de les festes, també n’hi ha (molts) que n’acaben empatxats.