Bus aventura

Anar en autobús s’ha convertit en una activitat d’aventura. Que només n’hi hagi un que vagi begut és un perill per a la societat. Si en pocs dies s’han fet públics sis incidents remarcables en un mitjà de transport tan popular com l’autocar, és que tenim un problema greu a resoldre. Quatre de les sis incidències van acabar amb ferits de diferent consideració. Les altres dues van ser els mateixos usuaris els que van avisar al telèfon d’emergències per evitar mals majors en detectar que els conductors no estaven en condicions de portar un vehicle.

La incidència de l’alcohol i de les drogues en la conducció és un problema individual, però del conjunt de la societat en normalitzar consums de begudes i altres substàncies que alteren greument les facultats en qualsevol activitat diària. De la mateixa manera que, tot i el malestar, es va aconseguir erradicar el tabac dels espais tancats de concurrència pública, també hauria de ser possible que qualsevol professional de la carretera no agafi el camió, el bus o la furgoneta si ha consumit alcohol o altres drogues. La vida de les persones no ha d’estar pendent d’una maleïda ruleta russa en forma d’un xofer irresponsable o inconscient de la seva cruel addicció. Les empreses i les administracions tenen eines per prevenir accidents que comportin lesions o pèrdues de vides.

A Prats de Rei, un autocar de línia regular s’encasta amb un arbre (quatre ferits); a Molins de Rei, un bus de servei públic s’estavella amb la façana d’un hotel (sis ferits); a Benasc, un microbús amb turistes cau per un barranc, probablement per un problema mecànic (quatre ferits). En altres ocasions, s’ha pogut prevenir l’accident per la valentia dels mateixos usuaris. A l’AP7, a l’altura del Baix Camp, passatgers truquen al 112. La policia certifica el positiu en el test de drogues. A la mateixa autopista, però a l’Empordà, es produeix una situació similar, en aquest cas, a la línia de bus que uneix Barcelona amb París. Massa sinistres.

En un sector com el de l’aviació comercial, una cadena d’incidències com les esmentades, comportarien una sacsejada important per a les companyies, per als pilots, per a l’administració, per a tothom. A la carretera hi ha un nivell de tolerància social molt més alt. Fins i tot lleis que aproven els nostres diputats permeten que busos de línia, com la de Barcelona a Manresa, portin passatgers drets o a terra per sobreocupació. Vergonyós.

S’ha de reconèixer que la seguretat viària ha millorat substancialment en les darreres dècades. Més sensibilització, més bones carreteres i cotxes molt més segurs. Però la reducció de la sinistralitat no pot deixar-nos impassibles. L’impacte del darrer accident amb tres víctimes, a la C-37, al terme de Castellfollit, és una nova evidència del camí que ens queda per minimitzar l’accidentalitat. Entre les causes que hi ha sobre la taula hi ha la imprudència, l’excés de velocitat, una senyalització millorable en un evident punt negre... No cal tenir cap doctorat, ni ser enginyer de camins per percebre punts negres. Tots tenim deures per fer. L’administració, la primera, que té mecanismes de control sobre persones, vehicles i carreteres.