La millora de la seguretat a l’eix Diagonal

Diumenge hi va haver un terrible accident a l’eix Diagonal, que va fer tres morts, dos al moment i un més tard, i que va deixar tres persones més molt mal ferides. Alguns dels testimonis expliquen que un dels vehicles circulava a gran velocitat i fent avançaments i maniobres a la carretera d’alt risc. La terrible trompada explica sobradament el risc que hi havia en aquella conducció que a hores d’ara no podem dir si s’havia d’atribuir a raons voluntàries o involuntàries. La responsabilitat en els accidents, amb un alt índex de probabilitat és de les persones que conduïm. El que gestionen i els que projecten les carreteres coneixen els límits i ens posen les normes a seguir en cada moment dels nostre viatge. És clar que si tots els conductors seguim fil per randa els indicadors, evitaríem bona part de les topades.

A la carretera de Manresa a Igualada, però, just en el punt de l’accident, hi ha un dels punts mes dolents de tot el seu traçat, l’enllaç de Castellfollit. La Generalitat no hi acaba de creure en aquest tram, o no hi creu tant com en d’Igualada a Vilanova. Per això, a la part bagenca hi va pintar una doble ratlla contínua per evitar els xocs frontals i al tram que uneix l’Anoia amb el Penedès hi ha col·locat un mur (i l’ha ampliat creant un tercer carril). Els ajuntaments han requerit al departament de Territori. I no s’afronta la solució.