Opinió | VIST I NO VIST

Bolonya, portals i torres medievals

Bolonya, capital d’Emília Romagna, va ser l’inici d’un tom per les repúbliques italianes, dins d’una setmana de visites organitzades pels AARB a ciutats plenes d’història. Fundada pels romans el 189 aC, com a Bonònia. Vam començar la visita al carrer de la Independència, en record de la unificació italiana, portada a terme el 1860 per Giuseppe Garibaldi que hi té una estàtua eqüestre. Vam descobrir el que queda dels canals de Bolonya, dels portals i les torres, elements característics de la ciutat, com les construccions de fusta d’arquitectura medieval. Passem pel palau Grassi i observem el mercat delle Erbe, de fruites i verdures. Dins les muralles hi havia torres defensives construïdes per les famílies influents de la ciutat, sovint enfrontades. Les dues torres, símbol de la ciutat de Bolonya, la Garisenda, va tenir problemes de cimentació fins a la meitat del segle XIV en què es va reduir de 60 metres a 48 i actualment s’està reforçant la base que s’inclinava massa, amb una tècnica semblant a la utilitzada per estabilitzar la torre de Pisa. I, la dels Asinelli, que va passar a ser del govern de la ciutat, amb soldats per controlar una de les cruïlles més importants. Amb 97 metres i gairebé 500 escalons és la més alta de les 77 que hi havia; actualment en queden 22.

Passem per la plaça Sant Esteve amb arquitectura del període romà, que comunicava set esglésies de l’extraradi. Aleshores, hi havia un temple dedicat a la deessa Isis, destruïda al segle V pel bisbe Pretoni, que la va substituir per la via Jerusalem, un complex religiós de capelles i monestirs. L’església dels màrtirs Vitale i Agrícola, amb les tombes, destruïdes pels hongaresos en les invasions del segle XI, va ser reconstruïda el XV. Al Palau del Mercat, des del segle XIV s’establien les regles comercials de la ciutat, ara és la Cambra de Comerç, que guarda les receptes oficials i els models de tallarines i pasta bolonyesa. Vam arribar fins al Mercat del Mig amb el conegut Mercat de la Via Peschiere. A la plaça Major, hi ha la Basílica de Sant Petroni inacabada, amb marbres rosa de Verona i pedra blanca d’Istria. S’hi concentra la plaça del cinema, on es fa el festival a finals de juny. Important en època romana, es va tornar a refer al segle XIII en plena expansió econòmica, quan s’edifiquen els palaus del Podestà, Justícia i d’Accursio o govern de la ciutat. La Basílica de Sant Petroni, és construïda pels bolonyesos que volien representar el gran poder civil del segle XIV, del 1390 fins al 1506, quan perden la llibertat en ser conquerida pel Papa Juli II, amb ambicions d’emperador. Crida a Miquel Àngel perquè li faci una estàtua monumental que fa col·locar sobre la porta principal. La més important família feudal de la ciutat, els Bentivoglio, expulsats pel Papa, tres anys després retornen i el primer que fan és ensorrar l’estàtua de bronze que transformen en un canó. Al cap d’uns mesos s’exilien definitivament. La basílica, que va néixer com a centre de llibertat i temple d’independència, va quedar incompleta perquè a partir del 1506 els treballs es fan molt a poc a poc i un segle i mig més tard decideixen que ja n’hi ha prou.

La visita de Bolonya es va completar amb els Banys de Mario, o Cisterna de Valverde, el monestir de sant Domènec, amb la basílica que guarda les relíquies de Santo Domingo de Guzmán, i l’Archiginnasio, seu de la Universitat de Bolonya de 1563 a 1803.