Opinió | Lletres de canvi

Jordi Valiente

El passaport de renovació dels edificis, una eina sense utilitzar

El passaport de renovació dels edificis és una eina estratègica impulsada per la Unió Europea que té com a objectiu facilitar la renovació energètica dels edificis, millorant la seva eficiència energètica i sostenibilitat. Es tracta d’un document que proporciona una visió completa i detallada de l’estat energètic actual de l’edifici i estableix un pla de renovació a llarg termini amb mesures específiques per millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de carboni.

La nostra comunitat d’enginyers tècnics industrials hi té molt a dir doncs per a la implantació d’aquest passaport s’han de fer una sèrie d’estudis a cada edifici: avaluació energètica prèvia, estudi de millores, implementació de les solucions escollides i nova avaluació.

Així, amb l’avaluació energètica prèvia realitzarem un diagnòstic exhaustiu de l’estat actual de l’edifici, incloent-hi el consum d’energia, les emissions de CO₂ i les condicions estructurals i de confort. Aquesta avaluació, també permet la identificació de les principals deficiències energètiques i oportunitats de millora.

A partir d’aquí es traça un pla de renovació a llarg termini: un full de ruta amb mesures de renovació detallades i fases d’implementació planificades per a un període de temps determinat (normalment 10-20 anys).

Les mesures poden incloure la millora de l’aïllament tèrmic, la instal·lació de sistemes de calefacció i refrigeració eficients, l’ús d’energies renovables, i altres intervencions estructurals.

El següent pas seria la priorització de les intervencions: classificarem les mesures de renovació segons la seva urgència, cost i impacte energètic i avaluarem cost-benefici per ajudar els propietaris a prendre decisions informades sobre les inversions necessàries.

I per últim hi ha d’haver un seguiment i actualització de l’estat de renovació de l’edifici. Així, s’instauraran mecanismes per al seguiment del progrés de les intervencions i l’actualització del passaport a mesura que es completen les mesures, es realitzen noves avaluacions i es va adaptant a nous requeriments normatius o tecnològics.

Són molts els avantatges de la utilització del Passaport de Renovació dels Edificis: proporciona als propietaris d’edificis una visió clara i detallada de les accions necessàries per millorar l’eficiència energètica del seu immoble, permet una gestió més eficient dels recursos financers, prioritzant les inversions que ofereixen el millor retorn econòmic i energètic, contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i al compliment dels objectius climàtics establerts per les normatives locals, nacionals i europees, millora el confort tèrmic i la qualitat de l’aire interior, impactant positivament en la salut i benestar dels ocupants i es revaloritzen els edificis: els edificis renovats energèticament solen tenir un valor de mercat més alt i són més atractius per a compradors i llogaters conscients de la sostenibilitat.

Al nostre país, però, el concepte de passaport de renovació dels edificis encara no està implementat com en altres països europeus que sí que ho han adoptat com a part de les estratègies per a la renovació energètica del parc immobiliari. No obstant això, hi ha diverses iniciatives i programes que apunten cap a la direcció de promoure la renovació energètica dels edificis alineant-se amb la Comissió Europea, dins el marc del Pacte Verd Europeu, que ha impulsat iniciatives com la «Renovation Wave» (Ona de Renovació), que té com a objectiu duplicar la taxa anual de renovació energètica dels edificis durant els propers deu anys. El cas d’Alemanya, que sí que el té implantat, és un exemple destacat que demostra l’eficiència de l’eina.

Des del Col·legi d’Enginyers treballarem perquè s’instauri el passaport de renovació dels edificis a Catalunya. Creiem que és una eina crucial per impulsar la transformació energètica del sector de la construcció. I, amb una avaluació detallada i una planificació estratègica, aquest document ajuda a maximitzar l’eficiència energètica, reduir les emissions de carboni i millorar el confort i la qualitat de vida dels habitants. La seva implementació a gran escala pot contribuir significativament a l’assoliment dels objectius climàtics i energètics establerts per les autoritats europees i nacionals que tanta falta fan.