Opinió

Manresa, el crim que batega

Si la Manresa Film Office ha aconseguit que en Carles Porta vingui a rodar escenes de la nova temporada de Crims, l’Ajuntament ja està tardant a multiplicar pel que sigui, i més, el pressupost d’aquesta eina cinematogràfica de promoció. No n’hi ha prou que el màster de la criminologia mediàtica ens hagi escollit com a plató; cal que entrem en el cercle de la Catalunya nostradament dolenta, facinerosa, conspiradora i malfactora, per mèrits propis. Material delictiu no ens en falta; si vol una recopilació esgarrifosa del passat, el nostre historiador mediàtic, en Francesc Comas, li pot muntar una visita guiada per la Manresa delictuosa i sangonosa al llarg de la història, en un no res. També tenim escenaris més actuals i conflictius, per remoure crispacions socials: Què tal una baralla de bandes, en un indret concorregut i glamurós, que faci posar els pèls de punta?; o potser una adaptació autòctona de «Narcos», amb coca de pinyons i macro plantacions de marihuana al centre Històric, convertit en una mena de Medellín multicultural; però això si de cas ja li afinaria més la FAVM, que té moltes ganes d’explicar-se davant la taula de seguretat o qui vulgui escoltar les seves argumentacions i cròniques negres veïnals. Una altra proposta dramàtica que li podria interessar apuntaria a una trama sobre els crims de la C-55; aquesta donaria per a un bon grapat de capítols amb implicacions polítiques, promeses potinejades i responsabilitats oblidades, però cap culpabilitat assimilada. Podem oferir idees argumentals de futur; perquè tanta concòrdia i entesa com exhibeix el tripartit després del primer any de govern, quan s’hi tornin a jugar les cadires i es diguin en públic el que ara xerren en cercles privats, començarà a esquitxar la sang.

Res, que no hi ha com pelar a algú per fer caixa; ni seqüències d’en Liam Neeson, ni videoclips de la Shakira, ni col·locar un finalista a Eufòria, ni que el Foraster vingui a tractar-nos com a friquis desacomplexats; deixem-nos d’històries que ara mateix, per despertar passions i promocions, més enllà del que pugui fer el Museu del Barroc, no hi ha res més efectiu que destapar les misèries criminals començant a retre homenatges, pels nostres carrers i places, a les millors escenes del cinema d’en Tarantino.

Si l’home que ha pogut convertir un poblet del Pallars Sobirà en el Salou de la conspiració, la sang i el fetge, posa la seva mirada en Manresa; ens podria fer recuperar tots els turistes que esperàvem per allò de la Manresa 2022, i mai van arribar; i si la Film Office necessita que siguem una ciutat prou cabrona per vendre-la a Crims, podem arribar a ser més males persones que els jutges del procés. Aquí per a la promoció, abans criminals que senzills.