El que van aportar els temps de la pandèmia

Els meus pares van agafar per primera vegada un avió, anada, i un ferri, tornada, per gau dir de la seva lluna de mel a Mallorca el 1956. Aquell començava a ser el destí desitjat de les noves parelles per començar una vida en comú. Uns quants anys més tard, el 1981, el viatge de fi de curs de vuitè d’EGB va consistir a anar, aquesta vegada anada i tornada en ferri, a l’illa balear. Tocava descobrir s’Arenal, on ens allotjàvem, i les seves discoteques per a adolescents; les coves d’Artà; la fàbrica de perles artificials de Majorica, a Manacor, i el castell de Valldemossa, on es va allotjar el compositor polonès Frédéric Chopin. Les Balears i, també Espanya, ja estaven consolidant-se com una de les grans destinacions turístiques del planeta.

Com a contrast, l’última vegada que vaig visitar Mallorca va ser el març del 2021, en plena pandèmia. Cua d’una hora per fer-se l’obligat test anticovid per poder entrar a l’illa. La majoria de passatgers que arribaven a l’aeroport semibuit de Son Moix eren nacionals. Poca afluència d’estrangers. Al matí, als carrers de les zones turístiques amb prou feines hi passejava ningú; els restaurants, buits. De tant en tant, es creuava alguna família del nord d’Europa i els habituals grups de ciclistes que s’entrenaven.

Vaig aprofitar el viatge per conversar amb la presidenta de Riu Hoteles, Carmen Riu. L’Hotel Festival, d’aquesta cadena, era dels pocs que continuaven oberts. El panorama del sector en aquell moment era desolador: no es percebia una sortida del túnel a curt termini i els ertos eren una espasa de Dàmocles que penjava sobre el futur de centenars de milers d’empleats que vivien de l’hostaleria i el turisme a Espanya, primer sector del país. Les expectatives que es tornessin a recuperar les xifres de viatgers del 2019 eren nul·les. Els que havien estat impulsant la turismofòbia abans de la crisi sanitària, començant per una exalcaldessa de Barcelona -millor no recordar el seu nom-, van començar a entendre com la reducció dràstica de la demanda d’un producte té un efecte immediat sobre la seguretat laboral i el benestar personal dels ciutadans que en depenen.

Balears, meca del turisme nacional, recorda com un malson oblidable aquells temps de pandèmia que van posar contra les cordes les empreses més endeutades i, com a tants llocs del país, fins i tot va suposar el tancament de petits establiments. Per a aquests, l’accelerada recuperació que es va produir una vegada es va donar per controlat el virus va arribar massa tard. Qui va aconseguir salvar-se va ser gràcies al seu bon balanç, al refinançament dels deutes i/o a operacions corporatives de diversa índole, començant per la venda d’actius. Va ser suficient per saltar els obstacles.

Riu, Barceló, Meliá -única cotitzada en borsa-, Iberostar, Piñero, Palladium... són alguns dels noms més coneguts, les marques dels quals s’han expandit per tot el món. Grups que mantenen la seva independència familiar i que, en cap moment, s’han plantejat fusionar-se entre ells per créixer en volum i buscar economies d’escala.

Ni els més optimistes van apostar pel que vindria. Espanya, en el seu conjunt, va tornar a batre el rècord de visitants l’any passat, amb 85 milions. La barrera dels cent milions és més a prop i el debat sobre si és possible sostenir tant turista torna a estar a primera línia. Els defensors del tourist go home han tornat a aixecar el cap. Imagino que mai han de sortir del seu barri per viatjar.

En un pla positiu, no d’anar a la contra, els efectes de la pandèmia sí que van servir per atiar el debat sobre la necessitat de continuar apostant per una diversificació més enllà del turisme a les Balears. La insularitat no podia servir d’excusa. Com a nou referent, les inversions del tennista Rafael Nadal, com la creació de l’acadèmia de tennis i estudis a Manacor. Més de 500 empleats i una facturació, no confirmada, superior als 20 milions d’euros. Al voltant del negoci de Nadal cal sumar-hi les empreses indirectes que hi viuen. A Mallorca, convé recordar, tenen la seva seu central la primera fundació d’Espanya, la de La Caixa, i el seu fons inversor Criteria, així com l’aerolínia Air Europa, immersa en ple procés d’adquisició per part d’Iberia.

Coincideix la setmana de la celebració de la primera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica -del qual, per raons d’edició, en farem un bon resum la setmana vinent- amb l’especial Balears que oferim aquesta setmana a l’‘actius’. Aquí hem volgut llançar un missatge informatiu que va més enllà del negoci tradicional.