La relació Wieliczka-Cardona

A les pàgines de Regió7, els dies 2 i 19 de juny, podem trobar dos llargs articles amb titulars: «Les mines de sal connecten Cardona amb una vila de Polònia», i «Cardona fa el primer pas per ser a la ruta europea de la sal». Llegits els dos articles, no hi veig cap referència a les accions i actuacions dutes a terme, en temps de l’alcaldessa M. Àngela Gassó, corresponents a l’any 1998, en el qual una important delegació de l’Ajuntament de Cardona, es va traslladar a la ciutat de Wieliczka (Polònia).

En una vila com Cardona, es fa difícil considerar un oblit aquesta actuació perquè no parlem de segles passats, sinó de 1998. En aquell moment, presidia l’ajuntament, M. Àngela Gassó, la qual posteriorment també va ocupar un escó en el Parlament de Catalunya, pel PSC, partit al qual pertany. Eren anys de crisis i de recerca d’activitats per portar a la Vila. En algun dels projectes estudiats, hi figurava el possible ús de la mina, ja tancada, per altres destins que poguessin portar utilitat i riquesa a Cardona.

Una de les propostes, era un possible ús terapèutic d’alguna de les galeries de la mina, tal com s’ha fet en altres indrets del món. El contacte que tenia la persona proposant, procedia de la ciutat de Wieliczka (Polònia), per la qual cosa l’alcaldessa va organitzar una visita a la ciutat. Parlo de l’any 1998, i jo mateix en formava part en la condició de diputat al Parlament, i alhora traductor – intèrpret de diversos idiomes.

L’expedició va ser molt ben rebuda per les autoritats locals i regionals, amb visites a l’ajuntament, i a diversos equipaments i serveis, entre els quals els de la mina de potassa: una de les més grans del món, amb uns tres-cents quilòmetres de galeries. L’interès venia donat, molt especialment per veure l’ús terapèutic que feien d’una de les antigues galeries, reconvertida en residència – hospital de nit, per a persones asmàtiques.

Allà, durant uns dies, acollien un gran nombre d’asmàtics que podien passar la nit, en grans dormitoris habilitats, beneficiant-se de les virtuts d’una mina de sal. Vam poder veure un altre ús, d’una mina quan ja se li ha extret tot el suc, en forma de mineral. També, vam poder parlar d’altres projectes i objectius que tenien al cap, una vegada entrats en la Unió Europea, aprofitant els ajuts destinats als nous socis.

Recordo el gran interès dels nostres amfitrions per atreure l’atenció d’altres països de la UE, per emprendre transformacions, en tots els pobles i ciutats de Polònia. I mostra de l’entusiasme per la visita, entre les visites i atractius desplegats, se’ns va oferir un sopar a la Sala de Presidents, a la mina, amb degustació de productes regionals i l’actuació d’un Ballet tradicional. Tot això, a centenars de metres de fondària i amb un espai immens, comparable a una autèntica catedral.

D’aquella visita, d’una dotzena de persones, encapçalades per l’alcaldessa, en van sorgir altres propostes de programes europeus, alguns dels quals es van iniciar i altres van tenir diferents vicissituds, en funció de canvis de representació, en les eleccions municipals. Tanmateix, el primer contacte fet, animava a continuar-lo, a nivell d’associació de ciutats amb mines de sal. Si ara es pensa dur a terme, benvingut sigui, però algú va fer el primer contacte.