Un pacte d’Estat que ignora els perifèrics

Davant la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) els companys d’El Periódico, diari del mateix grup editorial que Regió7, han titulat en lletres ben grans: «Primer pacte d’Estat». És interessant la utilització de l’adjectiu «primer», perquè implica suposar, avançar o desitjar l’existència de nous pactes d’Estat a partir d’ara. I és que de Madrid arriben notícies en aquesta direcció: un cop acabat el cicle electoral, Sánchez i Feijóo podrien iniciar la via dels grans acords tot prescindint dels respectius companys de viatge: Sumar-Podemos i nacionalistes per una banda, i Vox per l’altra. Sánchez no es refia ni de Podemos ni de Junts (i ERC és ara mateix una incògnita). Quant a Feijóo, ves que no hagi descobert què li passa a la dreta clàssica quan alimenta l’extrema. Si fos així, si aquest és només el primer pacte, a Junts i ERC se’ls plantejaria un problema greu, perquè serien menys necessaris al Congrés. De moment, el nou CGPJ comptarà amb deu consellers a proposta del PSOE i deu del PP, i les perifèries polítiques i geogràfiques, de dreta o d’esquerra, catalanes o basques, veuran l’obra des del galliner.

El PSOE volia aprofitar la renovació dels vocals del CGPJ per retallar-hi la influència del PP. I el PP exigia una llei que deixés la renovació en mans dels jutges i magistrats, un col·lectiu amb predomini conservador. L’acord de dimarts sembla com si complís totes dues voluntats, però el cert és que la condició exigida pel PP queda una mica en l’aire. El text signat diu que el nou CGPJ elaborarà una proposta que contempli «la participació directa de jutges i magistrats que es determini», una frase tant ambigua que admet de tot: des que tots els jutges votin tots els membres fins que les associacions proposin i els polítics disposin. I llavors les Corts hauran de fer la llei, que no serà demà a la tarda. El PSOE té el que volia i el PP passa amb una promesa, potser perquè l’alta magistratura li ha dit «signa d’una vegada».