Opinió | TRIBUNA

El Nai de Vallcebre i l’alçament carlí de l’any 1900

Els carlins berguedans van actuar per Vallcebre, la Nou, Castellar del Riu, Fígols, Avià i Gironella. Jacint Vilardaga explica que el 28 d’octubre de 1900 «Sale al campo por D. Carlos una partida capitaneada por Ramón Grandia (a) el Nay de Vallcebre. Se componía de una cuarentena de individuos, que a los pocos días, se vio obligada a retirarse, por la viva persecución de que se la hizo objeto. Se dijo que fue inconsciente instrumento de una infame trama bursátil. Es la última chispa que, al final del siglo, vino a brotar de las repetidas hogueras, que en todo el, había ido atizando el partido carlista». I Josep Busquets explica que el setembre de 1900, potser assabentats que es preparava un aixecament carlí i tement pagar les conseqüències, el Cercle Tradicionalista de Gironella, va dirigir un escrit a l’alcalde de la vila en el qual comunicava que amb data nou d’aquell mes quedava dissolta aquella societat. L’escrit esta signat pel president, Joan Canals i Serra i el secretari Josep Vilà».

La premsa va fer un seguiment com a La Época, de Madrid, el 31 d’octubre de 1900, on diu: «Intentona Carlista, La Partida de Berga… reunida en las inmediaciones de Berga hay informes contradictorios acerca del número de hombres de que consta. Parece que en su marcha dicha partida levantó los raíles del ferrocarril cerca de la Estación de Gironella a cinco quilómetros de Olván. Un tren que conducía tropas des de Manresa tuvo que detenerse hasta que se reparó dicha avería. Las líneas telegráficas y telefónicas de dicha región están cortadas des de ayer, lo que da lugar a que lleguen con mucho retraso las noticias de Berga. Se asegura que la partida se ha retirado hacia Campllong… El jefe de la partida es… José Grandia y Solé, en la actualidad secretario del Ayuntamiento de Vallcebre pueblo de unos 1000 habitantes, situado a 22 kilómetros de Berga». El Heraldo de Madrid, del 3 de novembre de 1900, diu: «Agitación Carlista, Registro en Berga, Dicen de Berga que las autoridades practican a diario muy minuciosos registros en cuantas personas llegan a la ciudad, y estos registros se hacen extensivos a los carruajes. Otra partida, Comunican des de Berga la noticia de que algunas personas de allí llegadas haber visto por la comarca una nueva partida. El Liberal de Madrid de 5 de novembre Disuelta la partida de Berga de Grandia. Anteayer fueron «despedidos» los individuos que la formaban, Grandia se ha dirigido a Francia. En esta comarca reina la tranquilidad. El 7 de novembre del 1900, a la revista Nuevo Mundo, que va aparèixer molt poc temps després de l’aixecament armat dels carlins s’hi publicava: «El cabecilla que manda hoy la partida de Berga, no es un hombre vulgar. Llamase José Grandia Soler (...) el Nai de Vallcebre». I afegeix: «(...) reproducimos el famoso Pi de las Tres Brancas, bajo el cual han venido celebrando sus reuniones los afectos a Grandia. En dicho paraje se concentraron los sediciosos a las órdenes del secretario de Vallcebre y de allí salieron cuando comenzaron sus correrías». Acompanya aquesta noticia un dibuix del Pi amb el Nai sota les branques i a cavall, arengant els seus carlins. Aquesta és una de les primeres utilitzacions del Pi de les Tres Branques en política, la primera caricatura i la primera vegada que l’arbre seria esmentat a la premsa madrilenya.

Els carlins seguien presents a la comarca, però sense armes, quan la Solidaritat Catalana, el diputat del partit Judicial de Berga fou el carlí Mariano Bordas. Bé, no era de Berga, tenien revistes a Berga. Mai no es pot oblidar la participació de berguedans a l’única unitat militar catalana que va combatre amb el general Franco, el Terç de Nostra Senyora de Montserrat. Fins ben entrats els anys seixanta, encara, eren nombrosos, els carlins berguedans, que pujaven anualment a Montserrat el dia dels caiguts o difunts de la tradició. Tot això algun dia s’hauria d’estudiar. n