Opinió | Miquel Leon i Pardo

Arribar a bon port

Escric aquestes ratlles quan fa poc d’un mes de les eleccions al parlament de Catalunya i pocs dies abans de poder-se votar una possible investidura a la presidència de la Generalitat. Unes eleccions, els resultats de les quals, no són fàcils de gestionar per ningú i que han deixat molts escenaris oberts i possibles.

Tenint en compte aquesta situació és lògic pensar que com passa en el joc dels escacs tothom està pensant en la següent jugada, fins i tot la repetició electoral que seria el resultat que d’una manca d’entesa de la classe política malgrat que els resultats hagin sigut clars.

És evident que els partits que han tret millors resultats han de ser qui prenguin la iniciativa i facin propostes per facilitar l’entesa. Propostes respecte a diversos aspectes, però sense oblidar com es va poder escoltar en campanya punts com les bases per aconseguir un referèndum acordat, el concert econòmic per poder tenir la clau de la caixa, les bases del manteniment del benestar, i legislar per tal que el català sigui element nuclear de la ciutadania.

Altres partits polítics, malgrat haver perdut pes institucional han guanyat força parlamentària, s’han de saber fer valdre per aconseguir les propostes anteriors i continuar sent, com fins ara, una eina transformadora pel país. Però no ens oblidem el punt més important i pel qual la política existeix, la ciutadania. Col·lectiu que desitja l’entesa per tal de tenir eines en forma de lleis i sobretot recursos per poder solucionar els molts i variats problemes als quals ens enfrontem cada dia, en temes d’habitatge, sanitat, ensenyament, universitat i recerca, i si cal, donar suport als empresaris en els seus negocis. És evident que els propers dies seran llargs, i cansats però alhora apassionants. Sens dubte caldrà certes dosis de paciència i generositat per part de tothom, però especialment per part de qui amb els resultats a la mà són guanyadors de les eleccions que seran que hauran de portar el timó de les negociacions per tal d’arribar a bon port i d’aquesta manera començar a treballar per avançar en drets i el més important sense deixar ningú enrere.