‘Cuéntame’...que Hisenda som tots

"És que Antonio, fill, què has fet...". Em veig a mi mateixa posant la impacient veu de la Merche quan el seu marit la sorprèn amb alguna de les seves. Però el cap de la família Alcántara ja no és a la sèrie Cuéntame cómo pasó, que ha narrat durant 23 temporades la peripècia de tot un país des de la dictadura de Franco a la Transició i fins i tot l’11S, i ha batut rècords d’audiències i s’ha convertit en un emblema sentimental, a més de la ficció més longeva de la televisió pàtria. L’Antonio, Imanol Arias, 68 anys molt ben portats, acapara la imatge de tots els noticiaris. Amb aplom, potser massa ateses les circumstàncies, i una temptativa de somriure, respon a la jutge de l’Audiència Nacional que li ha preguntat si reconeix els fets que se li imputen, cinc delictes fiscals: "Sí, ho reconec. Pot dir-ho perquè tothom sàpiga el que he acceptat. Com actor li dic que el que vull ara és deixar de ser a la capçalera d’aquest repartiment... i al més aviat possible". El repartiment a què es refereix no és cap altre que el de l’acusació del cas Nummaria, en el qual s’investiga una trama presumptament dissenyada per un despatx d’advocats per ajudar els seus clients a defraudar impostos mitjançant entramats de societats. Al banc dels acusats l’acompanyen la seva dona en la ficció, l’actriu Ana Duato, i el marit d’aquesta, Miguel Ángel Bernardeau, productor de Cuéntame. Ells continuen sostenint la seva innocència, per la qual cosa s’enfronten a una petició de pena de 32 anys de presó i multes milionàries.

Dreceres i ignorància

Ens agradava tant Imanol, així a seques, sense cognom de tan conegut. Un altre paio simpàtic que ens cau del pedestal. Un altre afable, que en lloc de contribuir molt perquè guanya molt opta per buscar dreceres perquè els seus diners no acabin a la caixa comuna. Total confiança en els seus advocats i consellers. Ignorància. Ni ho vaig saber ni vaig preguntar. Així es pot resumir la seva declaració davant el tribunal, després d’arribar a un acord amb la fiscalia pel qual va reconèixer que va defraudar a Hisenda dos milions d’euros entre el 2010 i el 2014. Després de tornar aquesta quantitat i els seus interessos de demora, canviarà els 27 anys de presó que se li sol·licitaven per dos que no complirà, pagant una voluminosa sanció. "Mai vaig pensar que anaria a la presó", va afirmar a la sortida d’una de les sessions del judici. No ha volgut seguir els passos d’un dels personatges que l’han fet famós, el Lute, a qui va encarnar en dues pel·lícules de Vicente Aranda i pel qual va guanyar una Concha de Plata al Festival de Donosti. Prefereix girar full, per la qual cosa tot just tancar el capítol va volar en direcció a Buenos Aires, on treballa des de fa uns mesos a l’obra de teatre Mejor no decirlo, juntament amb l’actriu argentina Mercedes Morán. En aquest país, amb un Govern que abjura avui dia de l’Estat del benestar, ha intentat allunyar-se de la pressió mediàtica en la recta final de Nummaria, perquè segons ha comentat a la premsa local va arribar a témer per la seva salut. "No era conscient de l’ocorregut però sí responsable. En tornaré fins a l’últim centau", va declarar en una entrevista que recull Infobae.

Ens fiàvem d’Imanol, lleonès criat a Ermua i de l’Athletic, ambaixador de bona voluntat de l’Unicef. D’una peça des que el cine és cine i la tele és tele. La muerte de Mikel, Bearn o la sala de las muñecas, Territorio Comanche, Tierno verano de lujurias y azoteas, Intruso, noi Almodóvar a Laberinto de pasiones i La flor del mi secreto. Incansable. Amb Santiago Segura a Torrente 5, com a Anacleto a Agent secret o mossèn Sarasola a les adaptacions dels llibres de Dolores Redondo. Setanta pel·lícules, una dotzena d’obres de teatre. Quina necessitat tenia de carbonitzar la seva bona fama l’actor admirat a Brigada central, Anillos de oro o Querido maestro. Medalla d’Or del Mèrit en les Belles Arts i Premi Festival de Màlaga, entre d’altres molts altres reconeixements i distincions. Un home compromès i aliè a les estridències, que no venia la seva vida privada ni en la unió i separació de la presentadora Pastora Vega, mare dels seus dos fills, un ciutadà implicat en causes justes, que donava titulars amb sentit comú.

A què venia la galleda d’aigua freda d’aquest monòleg a l’Audiència Nacional; aquest gir de guió inacceptable en una carrerassa no hi ha diners que el paguin. Acaba d’arribar als cines La bandera, l’última d’Imanol Arias, on diuen que està immens en una història amb una herència, dos fills barallats i la seva biògrafa. Està ell com per explicar el que va passar.

Subscriu-te per seguir llegint