Ventura Ametller

La publicació en dos volums de la Poesia completa de Ventura Ametller (1933-2008) és un dels esdeveniments literaris més importants que viurà el nostre país enguany, perquè es recupera així, en un esforç ingent, assumit per Edicions de 1984, que ara celebra els seus 40 anys, l’obra i la personalitat d’una figura excepcional que havia quedat massa en penombra. Gràcies a l’Associació Ventura Ametller i a la labor minuciosa de la curadora de l’edició, Marta Puigventós, retrobem la formidable aventura poètica d’un autor que va gaudir de l’amistat i del mestratge de Salvador Espriu i de Josep Pla, que, com ens explica Xavier Pla a Un cor furtiu: vida de Josep Pla, va proposar-li de ser-ne el biògraf. Ventura Ametller, que era el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera, va exercir com a veterinari a Pals i Mataró, però es va sentir sempre escriptor i va fer de la paraula l’eix de la seva existència, com demostra la seva producció poètica ara recopilada i que abraça des de 1947 a 2001, i com acrediten altres llibres seus tan ambiciosos com l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979) o la novel·la Summa kaòtica (1986). La lectura de les successives parts d’aquesta Poesia completa, que responen, per voluntat del poeta, a una ordenació per etapes cronològiques, ens convida a endinsar-nos no tan sols en l’evolució del seu treball estètic i dels seus criteris formals, sinó que hi queda reflectida, com en un mirall, la seva pròpia experiència. Hi reconeixem des del jove compromès i crític davant de la Guerra Freda i de la duresa i la grisor de la postguerra («Hem lluitat endebades? Hauran mort,/inútilment els nostres camarades?»), a l’home desolat que s’acosta a la mort («Aquí el desert. Aquí l’absurd./ Aquí l’incert!/ La destruïda forma de l’Energia exhausta.../ Aquí l’inert»), passant per l’erotisme joiós («Adoro el teu contorn de bella terra amada,/ i ets illa dels meus somnis que té el teu bell perfil») i per textos de maduresa que transmeten un regust asprament descarnat («He desaparegut de mi mateix»). Endinsar-nos en aquestes pàgines és amarar-nos d’un viure commogut i apassionat, enfervorit, però mai exempt del batec punyent de la gran literatura, d’una exigent intel·ligència creativa, que evita sempre de caure en una expansió emocional que en desvirtuaria la capacitat de ferir i d’interpel·lar-nos. Ventura Ametller és un incansable explorador de tota mena de registres poètics i d’estructures formals. Hi és, a més, notòria arreu una consciència d’alè, de ritme que cenyeix el vers i que confereix una pell justa a cada vers, però també hi és palesa una inesgotable voluntat de qüestionament i de ruptura. Un potent esperit d’avantguarda, de transgressió travessa, llibre rere llibre, la poesia de Ventura Ametller, que dialoga amb el que és més permanent i perdurable del llegat literari universal. Davant de la poesia de Ventura Ametller ens domina l’impacte del que és autèntic i profund.