Mediterràniam a Santa Maria de Cornet

El grup Mediterràniam, especialitzat en músiques del món, va presentar les darreres composicions a l’església romànica de Santa Maria de Cornet, una pedania de Sallent, en la tercera jornada del cicle de concerts Música i Romànic que organitza els AARB, un espai que es va omplir de gom a gom. Els tres integrants del grup, Mario Ersinger a la percussió amb la tabla hindú i una gerra amb micròfon, Joan Miró, llaüt i guitarres, i el flautista Albert Galbany van presentar el Jardí dels sentits, amb una barreja d’instruments d’arreu del món, amb cançons inspirades en la natura, cants a la joia i a la vida, amb l’objectiu d’unir sonoritats d’orient, especialment de l’Índia i d’occident. El projecte Mediterràniam va néixer a les Torres de Fals, com «una aproximació amb l’espiritualitat sobretot des d’un angle sensitiu, per arribar a estats de consciència elevats,« va explicar Miró. Amb cançons com Ambar inspirada en masies dels pobles, com si les pedres parlessin i instruments com el duduk, tradicional d’Armènia, amb una canya grossa del riu que s’ha d’anar afinant constantment, de so extraordinari; el hang, semblant a una paella d’ovni, en el seu cas d’origen rus o el llaüt provinent del món àrab en forma de mitja pera, concretament d’Egipte, que sembla una guitarra torçada, amb doble corda i ovalat, permet un so envoltant i versàtil. Tot plegat dins d’un espai intemporal on es combinen instruments ancestrals amb altres aparells moderns, que ofereixen unes sonoritats que podrien ser primigènies. Josep Llobet, president dels AARB, va recordar emotivament la primera cançó gravada el 1968 pel músic i compositor sallentí Jordi Fàbregas mort el 21 de gener de 2021, trobador del País.

La visita guiada va anar a càrrec de Josep Pregonas que viu al Mas de Cornet. Va esmentar la situació geogràfica de la contrada i històricament va recordar que el terme de Cornet va ser independent fins al 1833, quan va passar a formar part de Sallent. Documentat el 987, els orígens estan vinculats al castell del segle XI, depenent del de Balsareny i posteriorment de la mitra vigatana. També va esmentar El Castellet com un segon castell. El temple parroquial romànic documentat des del segle XI, actualment és del XII. De pedra picada amb una nau ampla amb forma de creuer. La portalada s’obre a migdia, formada per arcs de mig punt sense timpà, flanquejada per columnes amb capitells adornats amb animals feréstecs que sostenen un cimbra. En canvi, la nau i el presbiteri són de volta de mig punt, de planta trapezial. Absis obert i majestuós dins la simplicitat de la construcció, centrant la mirada en un finestral, que tant per dins com per fora mostra delicades columnetes. Interiorment, als capitells hi ha caps de llop sobre fulles acanalades i un home amb túnica talar que separa branques. Exteriorment, presenta un anell toral amb entrellaçat de vímets i un parell de columnes amb capitells que representen àguiles esplanades. Del segle XVII són el campanar (1621) i les capelles laterals (1635), més baixes que la nau s’obren arran del presbiteri, en forma de fals creuer. Fou saquejada a principis de la Guerra Civil. Segons Pregonas per voluntat de l’alcalde de la pedania es desmuntaren els altars que foren cremats a fora per salvaguardar el temple. A la dècada dels 40 es tornà a decorar l’església, amb imatgeria d’Olot. Es van treure les capelles laterals. Al segle XXI s’ha restaurat el campanar que estava malmès per l’erosió. Una Imatge gòtica de l’església amb retaule es va traslladar al Museu Diocesà de Vic.