Ja ni et deixen improvisar

Llegeixo un article a La Vanguardia que diu que avui en dia ja no hi ha marge per a la improvisació. Que la majoria d’activitats relacionades amb el lleure, com podria ser per exemple anar a sopar a un restaurant, o bé la cultura, s’han de planificar amb molta antelació i reservar abans perquè si no et pots quedar amb un pam de nas. És a dir, sense sopar i possiblement sense poder entrar a aquell museu que et feia gràcia. Us he de confessar que això a mi em genera certa angúnia. Sempre he sigut d’aquelles persones que els neguiteja saber què faran els pròxims caps de setmana. Vull dir que saber que els tinc ocupats em genera això, neguit, perquè tinc la sensació de no poder actuar amb tota llibertat i espontaneïtat, que es podria resumir en un fer el que em doni la gana. Per suposat, inclou no fer res. Entenc que hi hagi gent que ho vol tenir tot planificat. Deu donar seguretat i tranquil·litat. Però jo soc més partidari d’improvisar un sopar en un restaurant si em ve de gust en aquell moment, posem per cas. Assumeixo el perill que pot representar no trobar lloc -cosa que a Barcelona, infestada de turistes, passa sovint- i acabar en un frankfurt, amb tot el respecte pels frankfurts. Més exemples. Si per pujar a la torre Eiffel de París he de fer una cua de dues hores prefereixo passejar per la ciutat. I si per visitar el tram de la muralla xinesa de Mutianyu -el més famós- he de fer la reserva set mesos abans com passa ara, doncs visitaré un altre tram tret que, és clar, planifiqui viatjar a la Xina d’aquí a set mesos, cosa poc probable tenint en compte que encara no sé on aniré aquest estiu si és que acabo anant a algun lloc. Sovint, però, el sistema i les noves tecnologies -les culpables que tot s’hagi de reservar- t’atrapa i no en pots fugir. És llavors quan la improvisació, que en podríem dir sinònim de llibertat, no té marge. Si has de quedar bé amb algú, millor que reservis taula; si t‘interessa molt, molt, molt aquella exposició, mira de reservar un dia i una hora que et vagi bé; o si has de fer una gestió amb l’administració, procura tenir cita prèvia perquè és probable que hagis de tornar l’endemà o vés a saber quan. Jo ahir vaig haver d’anar a l’Ajuntament de Manresa per fer un tràmit. Em van atendre molt amablement, però no a l’hora que tenia la cita, cosa que acostuma a passar sempre al metge, a l’ITV -una pèrdua de temps i de diners escandalosa- i als mil i un llocs on no et deixen improvisar.