Diumenge decidim

Diumenge els ciutadans de Catalunya estem cridats per escollir qui volem que administri la cosa pública del país pels pròxims quatre anys. Tots els treballs demoscòpics ens diuen que en Salvador Illa serà el preferit de manera clara pels ciutadans. En Salvador Illa ja va ser el preferit dels ciutadans en les anteriors eleccions, només un acord de perdedors, que no va durar ni sis mesos, va impedir que fos president.

Aquesta campanya està sent un xic curiosa, a part de convertir-se en un tots contra Illa, el que encara reforça més la teoria que és el preferit, s’acusa al socialista de ser el socialista menys catalanista però també el menys progressista. La cosa seria creïble si fos la primera vegada que ho sentim, però aquestes afirmacions ja les van haver de sentir els anteriors candidats socialistes a la presidència de la Generalitat. Com també el president Montilla es va haver de sentir dir que el candidat es decidiria a la Moncloa, i el que va passar va ser que ell va ser escollit perquè així ho van voler els ciutadans.

Desconec si aquestes, o altres afirmacions que es fan aquests dies, tindran influència alhora que els ciutadans decideixin el seu vot, el que si deixen clar és que els altres candidats el veuen guanyador i tant estan estirant la corda que al final poden fer-s’hi un nus amb aquesta. Illa demana una majoria clara per poder governar, sabedor com és, que si poden els independentistes, el deixaran sense la presidència. Si fos imprescindible s’entendrien, per acció o omissió, de les Cup a Aliança Catalana.

La pregunta que ens hauríem de fer seria, qui vol la presidència per fer què? Hi ha dues opcions la independentista i la progressista. La independentista representa el bloqueig, el desacord, el soroll, l’enfrontament, perdre oportunitats i gastant moltes energies perseguint somnis buits. En resum, seguir com fins ara, allargant la dècada perduda. L’altra opció, la que representa Salvador Illa, és l’opció de l’estabilitat, els acords, les solucions, l’excel·lència per avançar. La que porta un nou finançament amb la creació del Consorci Tributari de Catalunya on el finançament resultant sigui el just pel país, sense voler ser més que ningú, però tampoc menys. Dos verbs defineixen l’opció Illa, unir i servir. Unir, per superar el trauma que suposà per uns i altres el procés i les seves conseqüències. I servir per posar els serveis públics davant de tot. Necessitem més mestres, més metges, més policies, més assistents socials, més professionals públics, per millorar la qualitat dels serveis que rebem.

Com poden endevinar jo votaré Illa i m’atreveixo a demanar-los-hi que vostès també ho facin. Aquesta vegada Catalunya no es pot permetre que el guanyador de les eleccions, aquell que té més suport dels ciutadans, es quedi sense governar perquè no ha tingut una majoria suficient per fer front als acords entre perdedors, que tot i que no paren de barallar-se, quan arriba el moment es posen d’acord per repartir-se el poder.