El millor peix i marisc de Barcelona

Prou ja de tanta mitjana madurada, canviem el dial i ajustem-nos a la vibració de l’estiu. Igual com les bicicletes, el peix i el marisc són per a l’estiu.

L’oferta de Barcelona és àmplia i diversa, i per això hi som, per oferir-te una llista de restaurants on puguis disfrutar d’aquests ingredients en diferents formats i preus. Un paradís de llobarros, navalles, anguiles, turbots, percebes, gambes... I el més important: ningú et jutjarà quan facis més soroll que una Ducati al xuclar els caps.

BARCELONETA 2.0. SENSE PAELLEAS

Al nucli dur de la Barceloneta ha reobert Casa Costa, un classicàs de la vella Barcelona que, després de superar la pertinent cirurgia, reprèn la tradició des d’una respectuosa òptica actual. Són uns valents. Han optat per una estètica coherent i amb picades d’ullet al passat en una zona on l’estil és un bé escàs. I han posat en joc una carta que va de cara, sense concessions al turisme Paellador. Casa Costa no té paelles o altres arrossos en la seva oferta culinària. El que fan és una cuina agradable d’arrels catalanes i mediterrànies, amb un excel·lent producte, i les inevitables picades d’ullet al mar, que per alguna cosa la terrassa és davant de la platja.

És la ressuscitació d’un llegendari espai que fa cantonada amb molts noms (Casa Costa, Pinxo, El Deporte...), a través de plats tan especials com les gambes de vidre amb ous ferrats, a la meva manera de veure, el hit de la casa. Em vibren les orelles amb la croqueta de musclo tigre, els peus de porc amb gamba vermella i els espàrrecs amb anguila. Celebro fugir de l’arròs i acabar amb peix: un llobarro perfectament brasejat, acompanyat d’una vinagreta mediterrània amb alfàbrega, tàperes, tomàquet i olivada. La Barceloneta que m’agrada.

Casa Costa. Baluard, 124.

MARISC 'OLD SCHOOL'. SEGONA VIDA

El material reposa al taulell i ja veus que aquesta gent va molt de debò. Ja saps que no s’hi posen per poc. El Camarote d’en Tomàs encara una segona vida amb una nova gerència que ha mantingut intacte l’esperit i encant precedents. Decorat com si fos un camarot, aquest restaurant serveix peix i marisc fresc d’una qualitat suprema. Llevat que siguis Ángel León, deixa’t aconsellar per la cap de sala (i copropietària) Núria Espallargas: ella et guiarà cap a les millors peces.

Els fans de tota la vida et diran que l’esqueixada de bacallà és obligatòria. Ho confirmo. Els percebes són per morir-se. Les gambes a la planxa i les navalles em demanen matrimoni a l’uníson. Toquen poc el producte (planxa o forn) i fan bé. Ho constato al turbot al forn que aterra a la taula, tan perfecte i deliciós que repasso les espines amb cara de boig. ¿Soc l’únic que sent cantar Marisol? Háblame del mar, marinerooo...

El Camarote d’en Tomàs. Lleida, 3.

PESCA AL POBLENOU. LLOTJA CATALANA

Tradició i fiabilitat. Els Pescadors és l’església del peix i el marisc. En aquest negoci familiar sempre ha manat el producte. El mostrari de peixos de llotja provoca infarts: hi ha dies que poden tenir unes 15 varietats.

A Els Pescadors triomfen els xipirons de Sant Carles de la Ràpita saltats. També el gall de Sant Pere amb mantega negra i el llobarro a la sal amb espinacs. Del forn surten besucs i déntols d’entitat. I no restem importància a la seva terrassa senyorial a la plaça de Prim del Poblenou: allà s’han viscut sobretaules més llargues que una pel·li de Martin Scorsese.

Els Pescadors. Plaça de Prim, 1.

GRÀCIA MARINERA. MARISC 'CASUAL'

Si menges tant marisc com Julio Iglesias, però estàs fins al capdamunt de baixar a la Barceloneta, la solució al teu problema del primer món bé podria ser Lluritu. Té dos restaurants en terres de Gràcia, erms exempts de turistes amb flotadors d’unicorn, i s’ha convertit en el place to be si et ve de gust menjar excel·lent marisc i peix, a preus no insultants.

En aquesta marisqueria «desenfadada» amb planxa i brasa volen platillos de gambeta, musclos, petxines variades... L’amanida amb anguila no falla mai. «Ep, nano, ¡moll i sepionets per a la penya!» Em diu una font que tenen en carta una truita de patata amb gambes de traca. Ja estic sortint de casa.

Lluritu. Torrent de les Flors, 71.

Lluritu. Virtut, 11.

AL CENTRE. GAMBES I CÓCTELS

Una marisqueria moderna. Es diu Batea i s’ubica al centre de la ciutat. És el restaurant perfecte per disfrutar del marisc i el peix en formats creatius, però sense passar-se. La carta de Batea se sosté en el mar, tot i que té lloc per a la carn (alerta amb l’ànec). I és un joier que canvia de colors al ritme del producte de temporada.

La mariscada freda, amb una degustació de delikatessen marineres, és el perfecte entrant per llançar-se després a petites bogeries com els ravioli de bullit amb gamba vermella i suquet, la mítica truita de Betanzos amb calamarset o el nou plat que em va recomanar el xef Manu Nuñez: carbassons, llagostí de Vinaròs, tarama fumada i pistatxos. Per cert, és un dels restaurants amb millor cocteleria de Barcelona.

Batea. Gran Via, 605.

‘DELTA FORCE". EBRE, DESPRÉS EXISTEIXO

El producte del delta de l’Ebre arriba al seu màxim potencial a la cuina de Xerta. El restaurant segueix ferm en la seva missió de posar la gastronomia de les terres de l’Ebre al més alt nivell. Tasto mossos d’enorme entitat, molts d’inclosos en les diferents opcions de menús degustació (60 euros el més barat).

Alta cuina amb picades d’ullet al territori, plats amb història que arriben a la taula en muscleres o petites cases de pescadors del Delta. El caneló de cranc blau. Les navalles. La tonyina marinada amb llobarro i caviar. L’arròs d’ortigues amb anguila fumada i fresa madurades en miso. El joc de xapadillos amb anguila, tenca i llissa... Tot espectacular. Servei de salsa d’altura.

Xerta. Còrsega, 289.

PEIX EN BARRA. PLANXA ÉS CASTELLA

Alexis Peñalver del restaurant Pubilla va aconseguir les regnes d’aquesta increïble barra ubicada al mercat de la Llibertat a Gràcia. I no es va complicar gaire la vida. El que trobaràs en aquest bulliciós racó és peix i marisc de qualitat, directament de la parada a la planxa. Cuinat sense tonteries, si així ho vols, o amb tocs creatius i cuina catalana de cullera, si és que hi ha gana.

Les seves sardines farcides de picada són ben conegudes pels fidels. El marisc a la planxa és per llepar-se els dits. Fora de la carta, una flor de carbassó amb brandada extraordinària. I que no falti una ració de gamba vermella, que demà es podria acabar el món, diantre.

Hermós Bar de Peix. Mercat de la Llibertat (plaça de la Llibertat, 27)

APERITIU ANDALÚS. SALAÓ IMPOSSIBLE

Fumats, salaons, envinagrats, als fans de l’aperitiu mariner només puc dir-los que es deixin caure per El Villa, a Gràcia. El primer que cal fer, abans fins i tot de dir bon dia, és demanar els seitons en vinagre de la casa: grandiloqüents. El pop sec, la moixama de tonyina i les sardines fumades: necessàries.

Al barri del Poble Sec, La Chana també juga amb moixama d’una altra galàxia, la seva comesa és reproduir el feeling d’una taverna de Sanlúcar de Barrameda. I ho aconsegueix gràcies a la seva varietat de salaons marineres gaditanes, ortiguillas i la millor mussola en adob que he tastat en la meva vida: crispetes andaluses.

El Villa. Martínez de la Rosa, 27.

La Chana. Poeta Cabanyes, 8.