Els científics calculen que els humans han extingit 1.430 espècies d'ocells

La recerca, amb participació del CREAF, subratlla que l'estimació duplica la que es tenia present fins ara

Un ocell en un entorn natural

Un ocell en un entorn natural / ACN

ACN

Els científics calculen que els humans han extingit 1.430 espècies d'ocells. La dada, calculada amb models matemàtics i publicada aquest divendres en un article a la revista 'Nature Communication', descobreix la "magnitud real" de les extincions globals provocades pels humans i les implicacions en la crisi de biodiversitat actual. L'estudi determina que la xifra d'espècies extingides és més del doble de la que es tenia present fins ara. En concret, les observacions i els fòssils permetien estimar fins ara que s'havien extingit unes 600 espècies d'ocells arreu del planeta des del Pleistocè. Ara, amb els models estadístics elaborats, la xifra augmenta fins a les 1.430 espècies, l'11% de totes les que existeixen en l'actualitat.

Anys enrere, afirmen els responsables de la investigació, moltes de les illes del món eren oasis de natura, però l'arribada de persones a indrets com Hawaii, Tonga, les Açores, les Canàries o les Balears va provocar "impactes de gran abast que s'han allargat molts anys", com ara la desforestació, la caça excessiva i la introducció d'espècies invasores.

Tot plegat va comportar la desaparició d'aus en aquests espais insulars, fet que està documentat des del segle XVI. Abans d'aquest moment, afegeixen els investigadors, el coneixement sobre el destí de les espècies només es basa en les restes fòssils. "Sense fòssils, la veritable magnitud de les extincions ha quedat inexplorable i el coneixement que en tenim és molt desigual en diferents parts del món", afegeixen.

Ara, un equip de recerca liderat pel Centre per a l'Ecologia i la Hidrologia del Regne Unit (UKCEH), en el que ha participat el CREAF, ha utilitzat models estadístics per estimar quantes extincions d'aus sense descobrir podrien haver-hi hagut al llarg de la història humana moderna (des del Pleistocè Tardà fa uns 130.000 anys).

L'equip de recerca ha utilitzat les dades de les extincions que sí que coneixem i ha extrapolat quantes espècies més es podrien haver extingit si l'esforç de recerca fos tant gran com el que s'ha fet a Nova Zelanda. Aquest país és l'únic racó del món on es creu que la fauna d'aus anterior a l'arribada de l'ésser humà està plenament documentada, amb restes ben conservades de totes les aus que hi habitaven.

Els esdeveniments que més impacte han deixat

Els científics afirmen que el seu estudi ha revelat alguns dels esdeveniments d'extinció de vertebrats més massius de la història impulsats per humans. En primer lloc, el que es va donar durant el segle XIV al Pacífic Oriental (incloent les illes Hawaii), on s'ha estimat que es van perdre 570 espècies d'aus després que les persones hi arribessin per primer cop, gairebé 100 vegades la taxa d'extinció natural.

En segon lloc, al segle IX abans de Crist, principalment impulsat per l'arribada de persones al Pacífic Occidental (incloent les illes Fiji). Finalment destaquen l'esdeveniment d'extinció que vivim actualment, que va començar a mitjans del segle XVIII.

Des de llavors, a més de l'augment de la desforestació i la propagació d'espècies invasores, les aus han hagut de fer front a amenaces addicionals impulsades per humans, com són el canvi climàtic, l'agricultura intensiva i la contaminació. El col·lectiu científic preveu que aquesta crisi en curs superi l'esdeveniment d'extinció del segle XIV, ja que hi ha el risc de perdre fins a 700 espècies addicionals d'aus en els pròxims centenars d'anys.

Ferran Sayol, investigador del CREAF i coautor de l'estudi, ha explicat que a Espanya, en total, es coneixen tres extincions de Balears (totes a Eivissa) i deu de Canàries, mentre que el model presentat a l'article estima que hi podria haver hagut tres extincions més a Balears i unes vuit més a Canàries que no es coneixen.

Malgrat tot, Sayol conclou que tot i la "tragèdia" que representa la pèrdua d'espècies, "encara hi ha esperança". Hi ha accions de conservació que "han donat els seus fruits" i han salvat algunes espècies com el xoriguer de Maurici o el còndor de Califòrnia. "Tenim l'oportunitat d'intensificar els esforços per salvaguardar els hàbitats de moltes aus i evitar extincions futures per aconseguir mantenir el correcte funcionament dels ecosistemes", ha afegit l'investigador del CREAF.