La comunitat de La Salle deixa de tenir presència a Manresa després de 114 anys

L’escola La Salle Manresa deixa de tenir la presència d’una comunitat de germans. Els quatre que hi quedaven, ja retirats, que hi duien a terme tasques de consergeria i d’acompanyament, marxen a viure a altres llocs. Només un d’ells, Juanjo Tamburini, que era el director de la comunitat, hi anirà de tant en tant per mantenir el contacte. Malgrat la desaparició de la comunitat de germans després de 114 anys a Manresa, la titularitat del centre continua sent de la institució educativa cristiana, amb la qual cosa no hi canviarà res.

Com en tantes altres comunitats i congregacions, la manca de relleu és el que ha portat a l’extinció de la comunitat de germans de La Salle a la capital del Bages. Tamburini va començar a exercir com a professor de la institució quan tenia 21 anys a Manresa, on va estar només un any, el curs 1969-1970. Actualment, feia sis anys que hi havia tornat. Juntament amb ell, que se’n va viure a la casa de recés de la institució a Sant Martí Sesgueioles, formaven la comunitat els germans Francisco Fuertes, Jaume Prat i Gerard Rodríguez. Prat és el que feia més anys que estava a Manresa, 15, i els altres dos feia 3 anys i un i mig. Dos d’ells, se’n van a viure a la casa de La Salle a Cambrils, on hi ha la infermeria per atendre els germans amb problemes de salut, mentre que el quart va a la casa de Sant Gervasi, a Barcelona, on hi ha germans d’edat avançada que encara poden fer alguna activitat de voluntariat.  

Tant Tamburini com el director de La Salle Manresa, Jordi Massagú, insistien, ahir, que al centre, a banda de no tenir els quatre germans, no hi haurà cap canvi. «Els col·legis, tots treballem en xarxa i mantenim els valors», assenyalava Tamburini, que atribuïa a la manca de vocacions el fet de no poder mantenir vives les comunitats. «El carisma continua en mans de l’equip educatiu, els laics associats, amb el treball en xarxa i amb la presència puntual dels germans, que es continuaran fent presents», explica ell mateix en el full informatiu de l’arxiprestat de Manresa.

Sense la comunitat de Manresa, en queden a les escoles de La Salle a la Seu d’Urgell, a Montcada, a Reus, a Manlleu i, a les de Barcelona d’Horta, Gràcia i Comtal. 

Una mica d’història

La Salle Manresa va començar les seves primeres passes el 12 de setembre de 1910, amb la inauguració del curs acadèmic on hi havia l’Ateneu de les Piques. Van engegar l’escola tres germans arribats de França a petició de la Junta del Patronat Obrer de Nostra Senyora de Montserrat. Hi van anar 130 alumnes. El curs següent, l’escola es va traslladar a la cantonada dels carrers d’Urgell i Cirera i va deixar de dependre del patronat. A l’ensenyament Primari s’hi van afegir els estudis de Comerç i de Batxillerat. El curs 1926-1927 es van traslladar a un edifici de nova planta al carrer dels Esquilets, que fins i tot tenia alumnes interns. L’any 1930 la comunitat educativa la formaven 15 germans i 400 alumnes. 

 Amb el pas dels anys, el nombre de professors seglars augmentava i el dels germans disminuïa. L’actual edifici es va construir amb vuit mesos i mig. Es va estrenar el curs 1967-1968. El centre va arribar al seu màxim amb 1.200 alumnes matriculats. El 2004 es va construir l’edifici del parvulari per completar la totalitat de les etapes educatives des de 0 a 18 anys.