L'Ajuntament dona per tancada i arxiva la petició de fer una consulta per evitar construir als entorns escolars de Manresa

De les 8.388 signatures necessàries, la plataforma Salvem espais verds en va presentar 2.191 i només dues s'han pogut validar

Va demanar que la consulta no fos referendària, però el consistori els recorda que si és un tema d’abast de tota la ciutat ha de ser referendària

Inici de la recollida de signatures per a la protecció dels entorns escolars de la plataforma Salvem espais verds

Inici de la recollida de signatures per a la protecció dels entorns escolars de la plataforma Salvem espais verds / Arxiu/Jordi Morros

Gemma Camps

Gemma Camps

L'Ajuntament de Manresa ha donat per conclòs i ha arxivat el procediment obert fruit de la petició de la plataforma Salvem espais verds de Manresa per poder fer una consulta ciutadana. La decisió del consistori de tancar el procediment és "per manca d’aportació de les signatures en nombre suficient". De fet, de les 8.388 necessàries, en van presentar 2.191, de les quals només n'ha pogut validar dues.

Per fer una consulta referendària eren necessàries 8.388 signatures, però els responsables de la recollida només en van poder aportar 2.191 i, alhora, van demanar que no fos referendària per poder continuar el procés. La pregunta que volien fer a la ciutadania és "Vols que els espais adjacents als centres escolars que no estan edificats siguin considerats com a parcs i jardins i que, per tant, no s'hi pugui edificar?". L'origen d'aquesta és la construcció de 60 habitatges al costat de l'escola Ítaca, a la carretera del Pont de Vilomara.

Un tema d'abast de tota la ciutat

L'Ajuntament ha volgut aclarir que "és la pregunta i el seu abast el que determina el caràcter referendari o no referendari de la consulta, i que això està previst a la llei i a la jurisprudència. En resum, les consultes populars que consulten per un tema que és d’abast de tota la ciutat han de ser referendàries, i les que pregunten a un sector determinat de la ciutat són no referendàries. Ambdues estan regulades per lleis estatals i autonòmiques, que són les que determinen els requisits". Recorda que "la plataforma va expressar la seva voluntat de fer una consulta a tota la ciutat. Per tant, una consulta referendària. Per aquest motiu, i seguint la legislació vigent, els promotors havien d’aportar 8.388 signatures, comptant que havien de ser persones que tinguessin dret a vot en les últimes eleccions municipals, acompanyades de còpia del DNI si eren signatures manuscrites".

Declarades nul·les la majoria de les signatures

Detalla que "el dia 3 de juny els promotors van entregar a l’Ajuntament 2.186 signatures manuscrites i 10 signatures electròniques entrades dins de termini. Sol·licitaven també que la consulta que plantejaven tingués un caràcter no referendari. De les 10 signatures presentades telemàticament, únicament dues s’han pogut validar, per ser les que es van signar amb certificat electrònic. La resta de signatures, incloses les manuscrites, s’han declarat nul·les, atesa la impossibilitat de validar-les per manca de còpia del DNI o per no haver estat signades per certificat electrònic". Pel que fa a la petició que la consulta tingués un caràcter no referendari, respon que "s’ha denegat: el cos i àmbit al qual s’adreça la pregunta determina el seu caràcter referendari, tal com ja se’ls havia exposat amb anterioritat".

Fa notar que "la plataforma Salvem espais verds de la Sagrada Família va entrar una sol·licitud per fer una consulta el maig del 2023 i des de secretaria de l’Ajuntament de Manresa es va elaborar una nota legal en la qual es plantejava la necessitat de discriminar entre consulta popular referendària i no referendària, ja que els promotors no es pronunciaven clarament al respecte".

La situació al mapa

La situació al mapa / Regió7-Infografia

L'habitatge ja hi estava previst abans que l'escola

El consistori recorda que "el planejament urbanístic preveu des de fa anys" que la parcel·la que queda entre l'escola Ítaca i el carrer de Pilar Bertran Vallès "és per a habitatge. Quan es va fer l’escola ja estava prevista l’edificació. Per aquest motiu, els patis miren a sud, a l’altra banda, i l’escola es posa d’esquena a aquest futur edifici".

"El planejament preveu en aquesta zona una edificabilitat, unes zones verdes i uns equipaments, i l’Ajuntament no pot fer cas omís d’aquest planejament". Pel que fa a la zona verda en concret, diu, "està prevista a l’entrada de l’escola. L’Ajuntament ja s’ha compromès a tirar-la endavant en paral·lel a la construcció del nou edifici i s’ha compromès, també, a treballar-la de manera conjunta amb la comunitat educativa".

Quant a l'edifici, recorda que "es tracta d’habitatge de protecció oficial, que és absolutament necessari a la ciutat. L’impulsa la cooperativa Sostre Cívic en uns terrenys cedits per l’Ajuntament, un projecte per al qual s’han demanat fons Next Generation".

Hi afegeix que "el projecte compta amb un ampli consens. La cessió municipal de la finca a la cooperativa Sostre Cívic es va aprovar pràcticament per unanimitat al Ple de novembre de 2023. Hi van votar a favor tots els grups municipals excepte Vox. És a dir, la cessió va rebre el vot favorable d’ERC, PSC, Impulsem, Junts, Fem i FNC".