«En època de bonança es fan coses que quan arriba la crisi tothom se'n penedeix»

El 2019 va decidir posar punt final a la seva dilatada trajectòria com a regidor de l’Ajuntament de Manresa. Havien estat 28 anys, dels quals 16 van ser al govern municipal. L’home que ha preparat i defensat més pressupostos, alguns en períodes de bonança, però altres quan les arques estaven literalment enfonsades. Josep Maria Sala Rovira (Manresa, 1949) ha fet bandera de la discreció i el rigor. De sempre ha tingut facilitat pels ‘números’, ja fos a l’etapa de formació com a la professional. Descendent d’una família d’empresaris tèxtils, va acabar ciències empresarials a Esade i la llicenciatura de direcció d’empreses a la UPC a la dècada dels setanta, quan el tèxtil era un sector tocat de ple per la crisi. Per això, les seves mirades professionals es van focalitzar en altres àmbits. El novembre del 1973 va assumir la gerència del Centre de Càlcul del Bages, quan la informàtica començava a fer-se un forat. Després d’aquest període de set anys, es va incorporar a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, a l’equip de direcció com a Administrador. Van ser onze anys focalitzats en la gestió d’importants àrees d’aquest centre assistencial. La política i la vocació de servei públic havien calat en la persona de Josep Maria Sala. Va acceptar la proposta de Juli Sanclimens d’incorporar-se a la llista de CiU de 1987, la que va guanyar les eleccions i va governar. Durant dos mandats va ser l’encarregat de preparar i defensar els pressupostos. Després, amb l’arribada del tripartit al govern municipal i amb CiU a l’oposició, va ocupar llocs executius de responsabilitat en diferents empreses i institucions, com l’Hospital Sant Tecla de Tarragona, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Generalitat (departament Medi Ambient i departament Política Territorial, Ajuntament de Calafell i Cespa. El 2011 es va reincorporar com a regidor de govern, amb Valentí Junyent d’alcalde. Van ser vuit anys més fins a arribar als seus 70 anys, quan fa un pas al costat. Aquest febrer ha assumit la presidència de Gest, l’associació de professionals sèniors al servei del territori. A Sala, des dels 18 anys, l’acompanya un poblat bigoti. Ni la seva dona, ni les dues filles, l’han conegut sense.

Té un llarg currículum sempre acompanyat de xifres i de gestió.

Recordo una anècdota il·lustrativa quan vaig fer un màster de direcció d’empreses a Esade. En un examen, el professor es va sorprendre de la rapidesa que havia resolt una prova. Li vaig explicar que, a mi, el tema de números sempre m’ha anat molt bé, hi gaudeixo.

Ho deu portar a la sang.

El pare i el tiet també tenien facilitat pels números i per la gestió. El pare va ser molts anys conseller delegat d’una empresa tèxtil. Posteriorment, amb el seu germà, van muntar una indústria de cinteria que, mig segle després, encara funciona. Des que vaig néixer, a casa sempre havia vist números. Ja l’avi tenia un clar esperit emprenedor perquè abans que nasqués jo va inventar, patentar i comercialitzar una màquina de rentar roba que tenia el bombo de fusta. Ja tenia semblances a les actuals. L’altre avi tenia una filatura a Callús.

A la política municipal és un home de xifres rècords.

Ningú més ha aguantat set legislatures senceres a l’Ajuntament de Manresa. Tampoc no hi ha hagut cap regidor que hagi estat setze anys amb la responsabilitat d’elaborar i gestionar els pressupostos. El cas és que sempre m’ho he passat bé.

Els més durs van ser els derivats de la crisi financera i immobiliària?

El 2011, quan vaig tornar a fer de regidor, l’Ajuntament estava en una situació força delicada. Ens vam trobar amb un panorama que esgarrifava, va caldre molt d’esforç per redreçar-lo. L’endeutament era superior al 110%; el dèficit acumulat passava dels deu milions d’euros i es pagava als proveïdors a més de 400 dies, mentre que el 2019, ja no s’arribava als 60 dies (ara és a menys); hi havia tres centrals de compra i vam passar a una. La situació de Manresa no era massa diferent de molts altres ajuntaments.

S’ha parlat molt del forat que hi havia a Fòrum.

Estava en una situació de fallida tècnica manifesta. Fins i tot ens vam trobar operacions financeres signades sense fons. El forat era de 2,5 milions d’euros. Sortosament, l’estat va obrir línies de finançament i suport especials per als ens locals. Vam poder acabar i lliurar les claus d’uns habitatges que es trobaven en la darrera fase de construcció. Relacionat amb Fòrum també vam fer un pla de refinançament amb entitats bancàries que es va allargar durant anys i es va complir.

Tot l’Ajuntament es va haver d’estrènyer el cinturó...

No hi havia altra alternativa que definir i executat una bona estratègia econòmica i financera. Així vàrem dissenyar un pla a sis anys per redreçar la situació. Gràcies a tot l’equip econòmic vam marcar unes pautes, sempre a partir de la consigna que ens havia donat l’alcalde Junyent de fer-ho amb el mínim ‘estropici’ possible. Gairebé no vam poder invertir, però es van poder endreçar els números. I, a més a més, vam comptar amb unes ajudes de l’estat que inicialment no havíem previst. A mig segon mandat, ja vam aconseguir fer tancaments pressupostaris amb petits superàvits.

Quin va ser el secret per aconseguir que el 2019, abans de plegar, tots els grups -oposició inclosa- agraïssin la seva feina?

El 2011, en tornar com a regidor de govern, tenia clar com m’agradaria que m’haguessin tractat quan estava a l’oposició. Per això, des del minut 0, vaig explicar a tots els grups el detall del pressupost, que inclou les ordenances fiscals. He procurat ser transparent i fer pedagogia amb la voluntat de ser el més eqüànime possible.

Una paraula important relacionada amb els 28 anys de servei públic?

Equilibri. A l’administració pública, que no es treballa per aconseguir beneficis, cal fer uns pressupostos equilibrats. Sempre hem de procurar que, amb recursos limitats, donem el màxim de serveis.

En només cinc anys, el pressupost ha fet un salt de gairebé 30 milions més. Això és un perill?

Sortosament bona part del creixement és referent a les inversions que, majoritàriament, venen subvencionades per altres institucions. Una pràctica habitual en molts ajuntaments era finançar despeses estructurals amb ingressos conjunturals. Era un error normal a l’administració pública local. Ja es va veure que els ingressos puntuals derivats del boom de la construcció van caure de cop quan va arribar la crisi.

Arreu augmenten les veus contràries a tantes estrutures funcionarials. Es podria aprimar l’administració?

A qualsevol país seria viable. Només cal llegir la premsa per veure que hi ha despesa que segurament es podria considerar supèrflua en situacions de necessitat. En qualsevol administració pública hi ha despeses que es podrien reduir. En època de bonança es fan coses que quan arriba la crisi tothom se’n penedeix d’haver-les fet.

La seva visió sembla més de país o de ciutat que de partit.

Una de les que sempre deia als regidors a l’inici de cada mandat era que, una vegada escollits, no havíem de treballar pel partit, sinó per a Manresa.

El pas a Gest deu haver estat molt natural donada la vocació de servei de l’entitat.

L’entitat, que porta onze anys d’activitat, també ha anat cobrint etapes. Una d’assessorament directa a emprenedors que ha deixat de tenir sentit perquè el mateix ajuntament va crear un servei municipal molt competent i ben formada que fa aquesta missió. Ells viuen el dia a dia i donen suport en tots els àmbits econòmics. Mentrestant, han nascut altres iniciatives i demandes que han donat fruits. Va ser un èxit aconseguir que Manresa disposés d’un cicle formatiu tèxtil dual. Aquests estudis s’imparteixen a l’institut Guillem Català i les pràctiques en unes dependències del Museu del Tèxtil que s’han fet petites. Caldria ampliar-les en un altre lloc. Durant anys també col·laborem amb els estudis de grau d’ADE que es fan a la FUB, amb qui esperem arribar a nous acords. També som una de les entitats que organitzem la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa. Una de les persones que va fer possible la delegació de la UCE a Manresa va ser la finada directora de l’EPSEM/UPC, Rosa Argelaguet.

Coneixement i emprenedoria són dos dels eixos de treball de Gest.

Sí, aquesta voluntat es visualitza en la jornada d’emprenedoria i amb el premi a l’Emprenedoria que arriba a la setena edició fruit d’un treball conjunt amb la EPSEM/UPC i la FUB i que esperem lliurar el pròxim mes de novembre. A Gest estem madurant altres accions que es podrien concretar en els propers mesos.