La Universitat Catalana d'Estiu clou la seva millor edició a Manresa

"La immigració és un tema que cada cop genera més preocupació, especialment a Manresa, per això aquesta edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Manresa ha tingut tan bona acollida", és el resum que fa el gerent i secretari de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joan Maluquer i Ferrer, després de la primera taula rodona de la darrera jornada de la sisena edició de la UCE a Manresa.

La temàtica va ser proposada pel consistori per "una necessitat de parlar d'un fenomen social que no deixa de créixer" i l'equip de l'UCE va aconseguir organitzar una graella de ponents i conferenciants prou interessants per atraure un bon número de gent al públic, que també s'ha mostrat molt participatiu en els torns de preguntes i reflexions de cadascuna de les taules rodones. Per Maluquer, el fet que la gent hagi pogut dir la seva ha estat imprescindible: "amb aquests temes és molt fàcil fer demagògia, però hem aconseguit mantenir el to acadèmic que buscàvem per tractar una qüestió tan important".

Després de dues jornades dedicades a crítiques al bonisme en la immigració o a la dificultat de gestionar aquest fenomen a Catalunya, entre moltes altres branques de la mateixa temàtica, avui la jornada ha començat amb un debat per tractar els termes immigració i integració, en el qual s'ha tingut en compte la llengua com un element crucial a l'hora de definir la identitat nacional d'un territori.

El mite de la integració

"Què vol dir la paraula integració? Hauria de ser un acord d'ajustament al qual arriben ambdues parts, els qui s'han d'adaptar no són només els de fora", és una de les primeres reflexions que ha fet la doctora en antropologia, Montserrat Clua al debat que ha moderat aquest matí el filòleg Jaume Puig. Clua considera que "l'elecció del vocabulari mai no és casual" i que el terme integració s'hauria de resignificar perquè denoti aquest acord de convivència al qual han d'arribar els nouvinguts i els que ja habiten un espai concret.

Clua també ha comentat que "hi ha molts tipus d'immigració i no a tots ens els mirem de la mateixa forma" i ha posat l'exemple dels nòmades digitals que en els darrers temps han anat a viure a les zones més benestants de la capital catalana: "ells també són immigrants i no tenen gens d'interès a integrar-se, perquè no saben quant de temps estaran aquí". Per aquest motiu opina que cal tenir en compte que la immigració "inclou moltes persones en situacions molt diferents entre si".

L'extrema dreta i la por

El segon ponent de la taula rodona ha estat Guillem Duart i Moreno, politòleg que ha centrat la seva intervenció en dades sobre la preocupació social que hi ha sobre els nouvinguts. Ha mostrat dades extretes d'enquestes de l'INE i de l'Idescat on s'explicava que cada vegada més població percep la immigració com el problema més important de la societat. Creu que per frenar aquesta dinàmica cal "parlar obertament del tema, sense por".

Segons Duart, "aquesta por als nouvinguts cada vegada cala més en el discurs polític i avui dia hi ha partits que volen expulsar els immigrants il·legals, però també els legals". Per ell, és important tenir molt present aquest discurs d'odi per poder-lo rebatre.

El català com a ascensor social

Les dues altres ponents de la taula rodona han estat Rosario Palomino Ontiniano i Mireia Plana i Franch, que han centrat la seva intervenció en la llengua. Palomino és activista i una de les impulsores de la iniciativa "No em canviïs la llengua". Ha explicat que com a catalana nascuda al Perú, li sap greu que gent parli directament en castellà a la gent que no sembla de Catalunya perquè "és una forma de discriminació".

Per Palomino, "el català és l'element comú de totes les persones que vivim a Catalunya". Planas, vicepresidenta de la Plataforma per la llengua, ha introduït el concepte d'ascensor social. Ha dit que "el català encara és un ascensor social, encara que ens vulguin fer creure que no". Per ella, revertir la situació de rebuig a la llengua "està en un 95% en mans de la ciutadania". Defensa que "ens hem d'implicar i exigir als polítics que compleixin amb el que prometen en els seus programes electorals".