Un taula rodona de l’UCE a Manresa evidencia la dificultat de gestionar la immigració a Catalunya amb les lleis i competències actuals

La immigració: càrrega o oportunitat? És l’enunciat que ha plantejat la taula rodona de la segona jornada de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Manresa. La resposta a l’interrogant, a partir de les aportacions que hi han fet els tres participants, és que és un repte amb elements problemàtics i d’altres que poden ser una oportunitat, però que, amb les eines que hi ha damunt la taula actualment a Catalunya, sigui a nivell de competències o de lleis, no es pot afrontar ni gestionar amb les mínimes condicions.

La 6^a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa ha marcat una inflexió. La temàtica escollida enguany, centrada en els canvis demogràfics fruit de la immigració, juntament amb el canvi d’escenari de l’Institut Lluís de Peguera a l’auditori de la Plana de l’Om, ha augmentat l’assistència de manera considerable. La sessió d'aquest divendres, malgrat que, finalment, no ha rebut la visita de l’expresident Jordi Pujol com havia previst l’organització, ha tornat a tenir una molt bona assistència. Prèvia a la taula rodona, la sessió sobre Inseguretat al carrer, amb Josep Maria Noales Tintoré, jutge degà de Badalona, i Marc Caparrós i Molino, intendent de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa, encara ha omplert més l’auditori.

En la taula rodona del migdia, Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra, ha dibuixat la situació, amb un model productiu centrat en els serveis, en el turisme i en uns salaris baixos, i n’ha repassat els efectes col·laterals com, per exemple, la seva repercussió en la renda per càpita i en l’empobriment general de la població. Ha assegurat que «tenir competències per posar ordre en els fluxos migratoris és més important que els mils de milions de dèficit fiscal».

Paradoxes en el binomi empresa i immigració

Jacint Soler i Matutes, director de Relacions Internacionals de Pimec i professor d’Economia i Comerç a la UAB, ha posat exemples de les paradoxes que hi ha en el binomi empresa i immigració, com que a Bucarest moltes de les persones que treballen a l’hostaleria i serveis siguin de Bangladesh i de Pakistan i que a Catalunya i Espanya hi visquin 700.000 romanesos, molts dels quals treballen justament en aquest sector. També ha exposat una altra paradoxa, que té a veure amb dades que certifiquen la manca de mà d’obra que hi ha actualment -segons l’Eurobaròmetre del març de la Comissió Europea, és el problema número 1 a Europa segons les Pimes- i que hi haurà en el futur, al costat de la repercussió que tenen els entrebancs que posen el sistema jurídic i administratiu per contractar. «Avui en dia, un petit empresari que vulgui contractar algú de fora pot estar nou mesos fent tràmits».

«Anem a conflictes socials seriosos»

Peio Sànchez, rector de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona i responsable de l’hospital de campanya amb el mateix nom, ha respost l’interrogant plantejat a la taula, que ha conduït Marc Marcè Casaponsa, director de Regió7, dient que «la immigració és oportunitat i també és càrrega». Ha explicat que, a diferència de fa uns anys, la immigració que arriba ara «no té xarxa perquè les xarxes d’acollida estan col·lapsades» i que «és una immigració més jove. «A Barcelona, en aquests moments, hi ha 300 joves dormint al carrer i, si parlem de menys de 40 anys, són 800 persones». Segons ell, garantir un procés d’integració en condicions és el pal de paller. Amb tot, ha dit, persones que han fet aquest camí es troben que «tenim una llei d'estrangeria que no funciona», «una administració que no funciona» i «una subdelegació del govern d’estrangeria que és un fracàs monumental». Ha vaticinat que «sense formació i sense un procés d’integració, amb tota la població que tenim aquí, anem a conflictes socials seriosos perquè no tenim resolta la situació de convivència». Com López, ha coincidit en la necessitat de poder assumir les competències en aquest tema des de Catalunya.

López ha volgut confrontar la idea que la manca de mà d’obra justifiqui l’arribada incessant d’immigració. «Per sobre de l’economia preval l’interès social», ha reblat. En la mateixa línia, ha fet un doble retret a l’Estat. Per una banda, ha dit, «el model aquest li va molt bé per salvar les reserves de divises, però no acompanya després totes les xarxes que aquest model genera». Per l’altra, ha fet la pregunta retòrica de «quina variable hi ha en el finançament autonòmic per compensar les comunitats que han crescut de 6 a 8 milions amb la població més precària que pots tenir». Ha criticat, també, «el drenatge de cervells» i «els visats a demanda».

«El sistema no està preparat i no funciona»

Soler, clarament interpel·lat per les paraules de López, ha dit que «segurament manca un debat estratègic i més a llarg termini sobre el model migratori». Ell també s’ha referit al fet que Catalunya no tingui competències en aquest tema. La qual cosa fa que ara, per exemple, vinguin més immigrants de països per als quals la llengua castellana és un avantatge. Ha coincidit amb Sànchez que «el sistema no està preparat i no funciona».

La pregunta de Marcè sobre com expliquen que ciutats com Sabadell i Terrassa tinguin un 9% d’immigració i la de Manresa sigui del 18% no ha tingut una resposta concreta: l’efecte crida, les oportunitats d’economia submergida... També s’ha debatut el paper que pot tenir o no el català en el procés d’integració. A la proposta del moderador sobre què canviarien en primer lloc si poguessin, Sànchez ha respost que faria una entrada regulada, amb el consegüent canvi dels vincles de la UE amb els països d’on procedeix la immigració. Soler ha apostat per una major col·laboració publicoprivada, i López ha valorat que «en un país normal el reconeixement de ciutadà requeriria que passessis unes proves de coneixements culturals i lingüístics del país que t’acull», però, és clar, ha arrodonit, no és el cas de Catalunya.

L’acte ha finalitzat amb un animat torn de precs i preguntes.

Demà tindrà lloc la tercera i darrera jornada de l'UCE, que tractarà els temes Immigració i integració, El tractament de la immigració als mitjans de comunicació i Immigració i dinàmiques urbanes a la Catalunya central. A 2/4 de 2 del migdia es farà la cloenda, seguida d'un tast de vi i productes del Bages, i al vespre, al Teatre Kursaal, la cantata juvenil El jove Anselm Clavé.

Subscriu-te per seguir llegint