La Universitat Catalana d'Estiu a Manresa arrenca amb crítiques al bonisme en el tema de la immigració

«Les propostes condescendents comencen a estar en crisi», «La possibilitat d’extinció cultural i lingüística no és cap distopia futurista, la substitució ja s’ha produït en alguns districtes de la capital, Barcelona, i en altres centres urbans», «La manca de voluntat dels governs i de la Unió Europea de regular la immigració amb certa eficàcia dona ales al totalitarisme i li dona el monopoli d’aquesta qüestió». Són algunes de les afirmacions que ha fet, avui, Joan Ramon Resina, professor de Literatura Comparada a la Stanford University dels Estats Units i expert en nacionalisme, en la conferència d’obertura de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa (UCE).  

Un discurs provocatiu

Amb un centenar de persones inscrites en cadascuna de les tres jornades, i amb l’auditori de la Plana de l’Om com a seu, la 6a UCE a Manresa ha arrencat amb un discurs provocatiu que no ha deixat indiferents els assistents i que ha alertat amb contundència que el bonisme en un tema de la importància del de la immigració només porta a dos camins: a donar ales a l’extrema dreta i a la desaparició de la cultura d’acollida. 

En la inauguració, a la qual no ha pogut ser present per temes personals Jordi Casassas, president de l’UCE, ha llegit el seu discurs Josep Oliveras, vicepresident de l’UCE Manresa. En el seu escrit, Casassas defineix com «un desafiament de primer ordre» la temàtica del programa d’enguany, que porta per enunciat La demografia que ens espera.

Per a Josep Maria Sala, president de l’Associació de professionals sènior al servei del territori Gest!, impulsors i coorganitzadors de l’UCE amb l’Ajuntament, «és un fet global i com a tal s’ha de tractar». L’alcalde, Marc Aloy, s’hi ha referit com a «un fenomen complex». Ha admès que «tenim poques eines per gestionar-ho perquè cap de les polítiques migratòries depèn dels Ajuntaments».  

Oliveras ha fet la presentació de Resina, del qual n'ha repassat la «trajectòria brillantíssima». Llicenciat i doctorat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, màster en Literatura Comparada per la Universitat de Berkeley, i doctorat en la mateixa disciplina per la de Stanford, el català, establert a Califòrnia, «ha passat com a professor per algunes de les universitats més prestigioses del món». També s'ha referit al seu interès per l’estudi del nacionalisme català des del punt de vista del discurs que ha anat generant, i a les seves col·laboracions com a analista polític en diversos mitjans. 

Una obvietat

L’intel·lectual ha obert el seu discurs -amb l’enunciat Té límits el discurs sobre la immigració?- amb l’afirmació que «no soc addicte a les teories de la conspiració», però «em sembla una obvietat que, en una societat progressivament envellida, la immigració, quan és contínua i sostinguda, eventualment, mena a la substitució demogràfica». En el cas de Catalunya, ha dit que, «fins no fa gaire, les conseqüències del transvasament massiu de persones ha restat més o menys imperceptible» perquè, «literalment, no es volia veure, i allò que no es vol veure, no existeix». Ha assegurat que quan es visita el país de tant en tant, com fa ell, el canvi és més que notori. Ha atribuït aquest silenci a «una censura ideològica» i a un «mecanisme psicològic» que ha estat objecte d’estudi, segons el qual «ens adonem fàcilment dels canvis dels objectes petits, però ens costa més d’adonar-nos del moviment de les coses grosses». «Traslladant aquest biaix al terreny social, observem una analogia dins del sistema comunicatiu. Els mitjans de comunicació, que són l’òrgan que registra els esdeveniments socials, sols s’interessen pels d’incidents puntuals». En canvi, «els de ritme pausat i de gran format no són novetat». Per tant, «el canvi demogràfic no és notícia perquè la mudança no s’esdevé en forma d’apocalipsi com proclama l’extrema dreta, sinó que s’esdevé per defalliment de la societat originària». Per il·lustrar-ho ha citat T.S. Elliot: «Així és com s’acaba el món: no amb una explosió sinó amb un gemec». 

Resina ha plantejat que «potser la solució més assenyada en aquest context d’un canvi demogràfic de gran volum sigui procurar resoldre la diversitat en una unitat superior que ja no serà la unitat de la cultura originària, però sí una que en retingui els trets essencials». En concret, els «elements constitutius de la personalitat històrica i de la idiosincràsia social dels autòctons». Ha assenyalat que «el punt de no retorn varia amb el grau d’assimilació dels elements forans», però que, sigui quin sigui, «totes les societats tenen un límit a partir del qual es desdibuixen i esdevenen diferents de com eren abans». 

El fracàs de la immersió

Després de parlar del fenomen migratori en diversos moments de la història, va dit, pel que fa a Catalunya que «és molt difícil contrarestar la força assimiladora de l’estat a base de les polítiques de catalanització, que diria que han estat molt febles, la més ambiciosa de les quals ha estat la immersió escolar, que m’atreveixo a dir que ha fracassat en el propòsit de normalitzar la llengua catalana». De fet, ha destacat, «una part de la immigració dels anys 50 i 60, sense el benefici de la immersió, va integrar-se fins i tot lingüísticament, i això demostra que, sovint, el context social, quan és coherent, és molt més efectiu que no pas la intervenció política». 

Ha posat en dubte que un règim polític diferent del franquisme hagués suposat un canvi per a Catalunya perquè «l’anticatalanisme no fa distinció de classes, cobreix tot l’espectre ideològic». Ho ha atribuït a un «anticatalanisme primari» que ha explicat pel fanatisme i, amb ell, l’enveja, satisfeta, ha dit, per «la política imperial espanyola» al llarg de la història amb l’espoli d’altres països i, «d’ençà del Decret de Nova Planta», als Països Catalans. La immigració, segons ell, «permet extremar fins al límit els conceptes de solidaritat».

Sobre els fluxos migratoris en el tombant de segle, marcats per l’heterogeneïtat de les procedències, va apuntar que, mentre països com Alemanya i regions com Sillicon Valley, a Califòrnia, on viu, reben una immigració amb treballadors altament qualificats i amb treballadors amb feines de poc valor afegit, a Catalunya, les persones més formades han de marxar per trobar una oportunitat i el que arriben són persones amb baixa qualificació laboral. «La manca d’oportunitats dels primers i l’excés de disponibilitat dels segons redueix la productivitat, deprimeix els salaris i incentiva l’atur». 

De la més europea a la més global

Ha desmuntat els arguments dels qui defensen la immigració per un tema demogràfic o els qui afirmen que Catalunya sempre ha estat una terra d’immigrants i ha recordat la Barcelona que va passar de presumir de ser la ciutat més europea d’Espanya a una «ciutat global, amagant la catalanitat». 

«El dret d’immigrar té límits?», ha demanat. Ha respost, diferenciant el dret a asil i el fet de voler millorar el nivell de vida, que marca la majoria de moviments migratoris actuals. Dit això, ha avisat dels perills que pot representar el deteriorament de la qualitat de vida dels autòctons. 

Sobre la situació actual d’Europa, ha comentat que, «l’ascens de partits ultranacionalistes, potser enceta una època de reducció de les llibertats», i que l’ascens que han viscut no és mèrit seu, sinó fruit de «la incompareixença dels partits tradicionals». 

L’UCE, que demà tindrà entre els assistents a la taula rodona de les 12 l’expresident Jordi Pujol, inclou en el programa la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà i els 150 anys de la mort d’Anselm Clavé, així com una visita al Museu del Barroc.

A la web de l'UCE es pot consultar el programa i escoltar els actes que ja s'han celebrat.

Subscriu-te per seguir llegint