«Fins i tot fent pràctiques et fan sentir teus els pacients»

Per què va triar fer la residència a Manresa?

Durant les pràctiques rotem entre hospital i alguns CAP. A mi tot l’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa m’agrada molt, tant la infraestructura com l’ambient i el tracte que reps. Fins i tot sent estudiant. És molt proper. Des del primer moment fan que també et sentis teus els pacients que porta el metge amb el qual estàs. Els professionals d’aquí son de primera. Però amb el em vaig fixar va ser en l’ambient. Jo no tenia cap tipus d’interès d’anar a un hospital molt gran perquè ja m’havia acostumat a tenir un tracte de tu a tu amb el metge. Volia sentir-me que formava part de l’equip.

Hi ha molta diferència entre les pràctiques i la residència?

Fent pràctiques els metges et tenen en compte i t’expliquen amb molt més detall tot el que fas. Quan passes a ser resident ja fas més coses tu mateix. T’ho expliquen, però ho fas més tu. Ara tens més responsabilitat. Com a resident, però, no m’he sentit en cap moment sola. Amb tothom m’he trobat que et diuen que entenen que és el primer cop que fas alguna cosa i t’expliquen com ho has de fer. Assumeixes més responsabilitats, però no et sents sola.

Fa guàrdies a urgències, ja?

Sí. Jo crec que és on més aprens perquè és on tens més pressió i on has de decidir més ràpidament. Jo m’ho passo molt bé. També estic amb altres residents, que sempre ajuda. 

A Terrassa hi ha hospitals potents com la Mutua o el Consorci Sanitari...

Jo visc, literalment, davant de la Mútua. Hi havia qui em deia que no anés a Althaia perquè ja feia tres anys que feia pràctiques i que ja coneixia hospital. La gent més gran em deia que m’havia de guiar per la intuïció. Després de fer el MIR, els hospitals fan jornades de portes obertes. Jo vaig anar a veure’ls tots, i quan veig venir aquí vaig pensar: serà Manresa. A mi em costa canviar si estic a gust en algun lloc. Ara quan faig la residència em trobo amb professors. És molt agradable i fa que et sentis part d’això.

No va pensar, doncs, anar a un hospital més gran o més cap a l’Àrea Metropolitana?

Parlant amb gent que va estudiar amb mi, o amb gent que va estudiar a universitats més grans, coincidien a dir que a les pràctiques eren al darrera de tot sense fer res. Jo en canvi podia fer exploracions als pacients. I no som quatre o cinc estudiants per metge, sinó un per metge.

Va costar el grau de Medicina?

Em va agrada molt. La metodologia està ben enfocada. Fem molts casos clínics i moltes assignatures transversals. S’han de fer molts colzes. A tothom qui em diu que vol fer Medicina li dic que s’ho pensi bé perquè, durant els sis anys, hi ha moments que t’ho replanteges. Són moltes hores, però es fa amb perseverança. 

I la residència, costa?

Quan comences vas insegur, i saber que hi ha algú que et diu que ho estàs fent bé o ho estàs fent malament, és importat.