Comença una nova fase d'excavacions arqueològiques a la torre Santa Caterina

S’han iniciat els treballs de la tercera fase de les excavacions arqueològiques del jaciment de la capella i mas de Santa Caterina, situat a uns 400 metres a l’oest de la Torre de Santa Caterina, a Manresa.

Aquesta fase se centrarà en la zona oest i nord, que va més enllà del conjunt excavat fins ara i on, gràcies a prospeccions prèvies, se sap que hi existeixen restes que podrien correspondre a l’època romana. La zona excavada serà d’uns 2.500 metres quadrats i es preveu que exhaurirà els diferents nivells arqueològics.

En el marc de la intervenció es preveu excavar el terreny fins a trobar restes arqueològiques. Tots els materials arqueològics es documentaran, s’inventariaran i es faran les analítiques oportunes. La intervenció també preveu la consolidació de totes les restes que aflorin per garantir la preservació de murs i paviments de cara a la seva conservació. Finalment, també s’adequarà el jaciment a partir d’una proposta museogràfica per preservar-lo i obrir-lo a visites. Això suposarà fer-hi una tanca de seguretat, rases de drenatge, cobriments amb graves o altres materials i també circuits habilitats per a vianants i la instal·lació de senyalització informativa, entre d’altres.

Els treballs d’aquesta tercera fase, amb una durada prevista d’entre quatre i cinc mesos, estan promoguts per l’Ajuntament de Manresa i suposen una inversió de 154.700 euros provinents del fons Next Generation en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). L’empresa que els executarà és Arqueòlegs.cat i compten amb l’autorització dels propietaris dels terrenys i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Restes de l’antic monestir de Sant Cristòfol

Les campanyes arqueològiques fetes fins ara, les fases I i II, han fet aflorar restes de l’antic monestir de Sant Cristòfol, del segle XIII, i de l’església de Santa Caterina, que s’hi va construir a sobre a inicis del segle XVI, i del mas que s’hi va construir adossat. Amb aquestes excavacions fetes, hi ha evidències que el jaciment es projecta més enllà dels límits que fins ara s’han excavat.

Així, hi ha la possibilitat que el mas tingui continuïtat vers la part septentrional i de ponent. També hi ha la possibilitat, tenint en compte que les restes ja excavades presenten una gran coherència morfològica i estructural, que l’ampliació del mas es fes amb espais oberts, com patis o coberts i construccions annexes que, a diferència del monestir, no haurien provocat grans alteracions al subsol.

La possible existència del jaciment es va detectar el 2013, quan l’historiador Jordi Piñero, fent un estudi sobre els camins històrics del terme, va localitzar material ceràmic en superfície en aquesta zona dels Plans de Santa Caterina, en un turonet cobert de vegetació boscosa entre camps, i en va realitzar un estudi històric.

A partir dels indicis i de la recerca, es va considerar la potencialitat del jaciment arqueològic i el seu eventual lligam amb un edifici d’època medieval i moderna, amb possibles estrats a més profunditat que es podrien relacionar amb èpoques anteriors i que podrien arribar fins a l’època romana. Des d’aleshores s’han fet excavacions en dues fases diferents que són les que han posat al descobert les restes de les antigues construccions d’època medieval i moderna.