La trobada setmanal per la pau a Manresa clama per la no militarització d'Europa pensant en les eleccions del 9 de juny

La plaça de Fius i Palà de Manresa, al costat de l'escultura L'Acollida, va rebre, ahir dilluns, la trobada per la pau que s'hi celebra setmanalment a les 7 de la tarda, organitzada per la plataforma local de la campanya Aturem les Guerres. En aquesta ocasió, es va aprofitar l'acte per llegir el manifest d'una mobilització contra la creixent militarització del continent europeu i contra les guerres, pensant en les eleccions europees del 9 de juny vinent.

Què diu el manifest

En el document s'explica que, "Des de fa mesos, líders polítics europeus adoben el terreny perquè ens preparem per a una guerra. Més enllà de si el risc que esclati un conflicte bèl·lic a gran escala és real o no, la veritat és que les economies del continent ja transiten cap a uns pressupostos públics de guerra i que les conseqüències d'aquesta priorització arriben en un moment en què el cost de la vida comença a ser inassumible per a grans capes de la població europea".

"La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra, i per ella fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l'OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Després de la invasió d'Ucraïna i l'actual genocidi a Palestina, les prioritats polítiques de l'OTAN i la UE s’han redirigit a impulsar un augment de la despesa dels països en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més, i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototips més letals i autònoms"

"Des de la UE s'ha impulsat la por a una possible invasió de Rússia a Europa perquè la població doni suport a la seva política de rearmament i militarització. El 2023, la despesa militar dels països membres de la UE va augmentar un 21,3% respecte al 2022, i va arribar als 289.300 milions d'euros. Si a això sumem la despesa comunitària (7.537 milions) i les despeses del Regne Unit i Noruega (77.323 milions euros) ens trobem amb una despesa militar total de 374.000 milions d'euros, la segona més gran del món, només per darrere dels Estats Units, i gairebé quatre vegades la de Rússia (100.000 milions euros)".

"La Unió Europea està aplicant una absurda Política de Dissuasió Militar: vol mostrar al seu adversari que disposa de capacitats destructives més grans, que el seu poder és molt superior i que l'adversari ha de desistir d'atacar. Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista, amb el rerefons de l'amenaça nuclear i de les seves conseqüències catastròfiques, capaces de destruir la vida al planeta diverses vegades".

"El 9 de juny se celebraran eleccions europees i considerem que pot ser una oportunitat per plantejar les nostres reivindicacions a les forces polítiques que s'hi presenten. És un moment clau, o apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l'equitat de gènere, la salut, l'harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania". 

Les propostes

 Per tot plegat, les organitzacions que signen el manifest proposen:

• Apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l'OTAN, que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l'objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l'ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència. Aquestes polítiques haurien de conduir a la finalització de la violència armada a Ucraïna, Palestina i altres llocs. Cal reprendre l'aposta dels anys 90 d'una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa.
• Impulsar una política exterior orientada a la pau, orientada a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.
• Fomentar espais de diàleg entre moviments socials, acadèmics i polítics encaminats a elaborar propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada.
• Potenciar els recursos humans i econòmics per a la reconversió industrial militar a sectors productius civils d'interès.
• Promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures.
• Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones. Impulsar una política de seguretat humana centrada en les necessitats de les persones, amb la seva implicació i participació.

El manifest i les llistes actualitzades es poden consultar en aquest enllaç.