Un nou reglament contra la contaminació acústica menys permissiu avança continguts a l’Acusticat de Manresa

La segona i darrera jornada del Congrés d’Acústica de Catalunya celebrat a Manresa ha servit per avançar les novetats del nou reglament de la Llei 16/2022 de protecció contra la contaminació acústica, que serà menys permissiu. També ha tractat el soroll que fan les terrasses al carrer i la importància de no oblidar-les en els mapes estratègics de soroll que han de tenir obligatòriament les ciutats de més de 100.000 habitants, tenint en compte que poden ser una font de contaminació acústica important.

Més de 400 persones han passat per la 5^a edició del congrés biennal, que ha fet rècord de participació, de ponents i de patrocinadors. Abans de tancar portes, s’ha anunciat que Barcelona acollirà l’edició d’aquí a dos anys. Per altra banda, Josep Martí i Francesc Xavier Magrans, aquest darrer a títol pòstum, han guanyat el premi Acusticat 2024, que reconeix la trajectòria professional en l’àmbit de l’acústica.

Martí és catedràtic de La Salle-URL i ha estat un dels pioners de l’acústica al nostre país. Entre les seves fites professionals hi ha els projectes de sonorització de les seus olímpiques de Barcelona 92 i la millora acústica de la basílica de Montserrat. El premi per a Francesc Xavier Magrans, ha estat lliurat a la seva vídua i ha servit d’homenatge a un professional que va dedicar tota la seva vida a la recerca i l’aplicació de l’enginyeria acústica. Va ser director del laboratori d’òptica i acústica de la Seat de Martorell, docent a La Salle-URL i fundador de dues empreses de referència al sector.

Cuidar les zones tranquil·les

Entre les activitats d’avui, s’ha fet la presentació del nou reglament de la Llei 16/2022 de protecció contra la contaminació acústica, a càrrec de Sergi Paricio i de Carles López, de la Generalitat. López,  responsable dels temes d'acústica del Departament d'Acció Climàtica i membre del comitè organitzador de l’Acusticat, ha explicat a Regió7 que «és una modificació que, inicialment, volia ser molt puntual per a coses que ens grinyolaven, però ha anat creixent. Hi ha tot un nou procediment per determinar zones tranquil·les, què hem de fer per protegir-les i què s’hi pot fer i deixar de fer perquè la UE ens torna a dir que és importantíssim que n’hi hagi a dins de les ciutats perquè, com que el soroll treballa per dosis acumulades, si tens dosis de desconnexió, la salut t’ho agraeix molt».

De 28 a 25 decibels en horari nocturn

D'altra banda, «passem a ser més restrictius, per exemple, amb el soroll que pots rebre a casa teva en horari nocturn. Des del 2002 al 2009 vam fer una baixada i ara criem que és el moment de fer una altra baixada. Eren 28 decibels i es passa a 25, que és un nivell amb el qual pots tenir percepció del soroll, però són uns nivells que, a priori, no t’han de donar problemes per descansar».

Pel que fa a la construcció, ha esmentat que «tenim un problema molt important, que és que els habitatges es fan sobre plànol i tot compleix la normativa, però, a l’hora de la veritat, no ho fa. A partir d’ara, en totes les noves promocions, abans de donar la llicència d’ocupació, s’hi haurà de fer un mesurament per comprovar que els aïllaments són correctes».

També es «fa tota una classificació de les activitats en funció del soroll que produeixen en emissió i, dins d’aquesta classificació, a les que són més sorolloses, se’ls imposen unes mesures correctores preventives. Fins ara, això no hi era. Jo munto una activitat i, a criteri meu o del tècnic, faig el que crec necessari per arribar als compliments que em demanarà per arribar als 25 decibels que hem dit abans. A partir d’ara, hi haurà uns mínims i, si tu ets una activitat musical que generes més de 100 decibels al teu interior, ja has de tenir un aïllament, un limitador de so, unes portes que estiguin sempre tancades o dobles portes perquè, si una està oberta, no surti el soroll al carrer».

Resposta dels promotors musicals

El reglament regularà més el tema de les actuacions a l’aire lliure. «Amb la protecció de temes tradicionals com la Patum de Berga i el Correfoc, però sí que, pel que fa a tots els temes que són concerts i música electroamplificada, posar-los unes limitacions temporals, de quants dies es poden fer a l’any, i dels nivells màxims que poden generar, perquè els veïns tenen una tolerància. Si acaba a una hora raonable, tinc una tolerància, i si és tota una setmana a uns nivells infernals, no tinc per què aguantar-ho».

En aquest apartat han tingut una resposta durant el projecte de participació «molt enèrgica dels promotors musical i s’està negociant amb ells perquè creuen que és molt restrictiu i que amb les condicions que posem seria impossible fer actuacions al carrer».

La intenció del Govern era posar el nou reglament a informació pública coincidint amb les dates del congrés, però, la convocatòria d’eleccions ha capgirat aquests plans, juntament amb la reacció dels promotors musicals, de manera que, ha concretat López, «des del Govern s’ha considerat que s’havia de fer una negociació prèvia abans de treure el text a informació pública». La voluntat seria que sortís aquesta primavera. Quant a l’aprovació, està supeditada a les eleccions.

Abans d’aquesta presentació, s’ha parlat de la necessitat de tenir en compte les terrasses al carrer dels establiments de restauració en els mapes estratègics de soroll de les ciutats. S’ha agafat com a exemple el cas de Barcelona, on, mitjançant una simulació acústica de les terrasses i un càlcul per delimitar-les, s’ha pogut fer un mapa del soroll que generen. L’han presentat els seus artífex: Javier Casado Novas, tècnic de l’Ajuntament de Barcelona; Carlos López Quintanilla, assessor en sistemes d’informació geogràfica, i Sergi Soler Rocasalbas, enginyer electrònic i enginyer tècnic de telecomunicació. Ha conduït la taula, Laura Zapata González, tècnica del departament d'Avaluació i Gestió Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona.

L'efecte Lombard, un peix que es mossega la cua

Casado ha explicat que en la tercera fase del mapa estratègic de soroll de Barcelona, pel que fa al soroll generat pels espais d’oci, també s’hi ha inclòs per primer cop el de les terrasses. Ha especificat que, a Barcelona, el 2023, n’hi havia 6.500 amb llicència. Soler ha detallat com s’ha fet la simulació acústica de les terrasses. Ha parlat de l’efecte Lombard, segons el qual, com més gent hi ha, més soroll es genera i això fa que la gent parli més alt i es converteixi en un peix que es mossega la cua. Ha posat com a exemple que, segons aquesta simulació, el soroll que pot generar una terrassa al carrer d’Enric Granados pot ser de 75 decibels que equival a tenir una moto molt sorollosa a poca distància o a estar dins d’un avió en marxa.

López ha repassat fil per randa el sistema per ubicar les 6.500 terrasses en el mapa de Barcelona, per al qual ha creat dotze opcions de càlcul depenent de les diferents casuístiques, com si són a tocar de la façana o no. Tot seguit s’han posat alguns exemples pràctics de l’aplicació dels simuladors. Han servit per exemplificar els excessos de soroll de les terrasses que, per exemple, a la nit, poden arribar a superar els 45 i els 55 decibels.

Cinc grups al passeig d'escolta

En el passeig escolta, s'han fet cinc grups en els quals hi havia, en cadascun, un participant que anava amb els ulls tapats acompanyat per una altra persona i per una tercera que ha pres nota de les sensacions sonores de la que anava a cegues, seguint les consignes d'un guió que els han lliurat els organitzadors. Han anat fins al pati del Casino, des d'on tenien previst arribar-se fins a algun altre punt proper. Les dades recollides nodriran una nova aplicació mòbil que s’està desenvolupant des de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb empreses i entitats del sector acústic, de la ciència ciutadana i desenvolupament web, que té per objectiu que tota la ciutadania pugui identificar les zones tranquil·les que té a prop.

L'Acusticat 2024 l'han organitzat el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona amb el suport de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació de Consultors Acústics de Catalunya, el Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC i l’Ajuntament de Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint