L’eliminació d’una resclosa serà la primera actuació ben visible d’una singular intervenció de renaturalització que hi ha en marxa a Manresa per convertir l’entorn de la conflictiva discoteca Pont Aeri en un laboratori gegant de natura.
Continuarà amb la retirada de l’asfalt del pàrquing i la posta en marxa de la monitorització de la transformació del sector.
L’enderroc de la conflictiva discoteca quedarà per quan hi hagi prou diners per afrontar-lo -tot plegat més la gestió dels residus costaria a l’entorn d’un milió d’euros-, però l’actuació tira endavant amb voluntat de treure partit des del punt de vista de la recerca, l’educació i el lleure d’una finca municipal de 6 hectàrees que servirà de camp de proves en un intent de transformar la petjada humana de formigó en accions per propiciar la biodiversitat.
De moment, s’està aixecant acta de la situació actual: la delegació manresana de la Institució Catalana d’Història Natural ha comptabilitzat més de dues-cents tipus de plantes diferents i el Parc de la Sèquia-Fundació Aigües de Manresa ha fet inspeccions de l’estat ecològic de la riera de Rajadell.
Després s’estudiarà l’àrea mitjançant uns sensors intel·ligents que desenvoluparà la UPC i que permetran determinar la qualitat de l’aigua, de l’aire i del subsòl a temps real. També s’utilitzaran drons per fer vigilància de l’evolució de la vegetació de la zona.
Així que la voluntat de recuperar aquells processos naturals que permeten que un ecosistema sigui dinàmic es conjuga amb la de mesurar aquest canvi i objectivar-lo en un procés que pugui ser seguit per investigadors, escolars i ciutadans.
A l’hora d’intervenir per propiciar aquesta transformació s’ha optat per un espai que té un gran marge de millora, perquè les restes de la discoteca i el pàrquing l’havien degradat molt al costat d’hàbitats interessants com són el bosc, l’entorn de la riera i un camp que s’ha deixat de conrear i que cadascun d’ells pot retroalimentar els altres.
Al sector de Pont Aeri tornarà a pasturar bestiar i els peixos deixaran de topar-se amb la frontera infranquejable d’un calaix de formigó. El regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, entén la intervenció com una oportunitat de «dur a terme recerca i ciència ciutadana».
A més de les investigacions que un experiment d’aquest tipus generi, els alumnes dels centres educatius també tindran l’oportunitat de conèixer quines conseqüències tenen en la biodiversitat les actuacions que es diguin a terme.
Huguet posa com exemple que es podrà donar resposta a preguntes com quina és la freqüència adequada de pastura per maximitzar la diversitat de flora? Com canviarà la fauna piscícola amb la retirada de la resclosa? Hi ha estudis de quina és la situació actual i es farà seguiment de l’evolució que hi hagi i el resultat «es compartirà amb els instituts, amb les escoles, amb la ciutadania», explica.
La intervenció vol conformar un punt de referència d’educació ambiental i que serveixi per sensibilitzar estudiants i població en general sobre els efectes que té la transformació del medi, tant quan es construeix com quan es desconstrueix, com es farà al sector de Pont Aeri.
Aquesta actuació de marxa enrere monitoritzada es posa en marxa després d’un any de treball amb les entitats participants.
Dos instituts de Manresa (Lluís de Peguera i Manresa Sis) ja s’hi han implicat, incorporant el projecte al seu pla d’estudis per tal que l’alumnat pugui treballar competències científiques d’una manera aplicada i real, realitzant també sortides sobre el terreny.
Amb la mateixa vessant educativa, altres entitats i centres com Meandre, l’Escola Agrària de Manresa, Bages Biodiversitat i el Camp d’Aprenentatge del Bages s’han sumat al projecte aportant experiència, i traient-li també suc com a eina pedagògica que podran aportar als seus estudiants i associats.
El projecte és obert als centres educatius i als ciutadans que vulguin fer tasques de voluntariat i es preveu fer visites guiades i tallers.
El biòleg Jordi Palau, redactor de la proposta de renaturalització, ha afegit que una de les claus de la intervenció és «constatar» com evoluciona la biodiversitat i deixar constància perquè iniciatives semblants es duguin a terme en altres llocs.
Per això des del primer moment s’obre la recerca i el seguiment sobre com es recupera la fauna i apareixen noves espècies. Aquest seguiment periòdic i estudi és el que ha d’obrir el camp de recerca, al qual es convida a implicar-se entitats científiques i educatives.
