La nova fase de restauració de la Seu inclou un finestral i un vitrall que estaven desfets

La Diputació, el Bisbat i l’Ajuntament hi posen 60.000 euros per cap i la Generalitat una subvenció de 200.000 euros repartits en tres anys

Exemple del mal estat de la pedra del finestral | ARXIU PARTICULAR

Exemple del mal estat de la pedra del finestral | ARXIU PARTICULAR / Gemma Camps. Manresa

Gemma Camps

Gemma Camps

L’actual fase d’obres de restauració de la Seu de Manresa, iniciada recentment i que ha de finalitzar abans d’acabar l’any, és un exemple clar de la importància que té preservar el temple. Quan van muntar la bastida per enfilar-se al finestral que es restaura, l’arquitecte responsable (Jaume Soldevila) i els operaris es van trobar que estava molt més malmès del que es pensaven. Tant, que amb el pressupost de què disposen només es podrà fer aquest finestral, el vitrall corresponent i el pany de paret i s’haurà de deixar per a més endavant el contrafort de segon nivell que també s’havia previst rehabilitar en aquesta fase.

Un detall del Frontal Florentí | CRBMC

Un detall del Frontal Florentí | CRBMC / Gemma Camps. Manresa

El mes passat va fer 21 anys que va començar la restauració del temple a base de convenis entre les administracions i prenent com a guia el Pla director realitzat per l’anterior arquitecte conservador de la basílica manresana, Francisco Javier Asarta. Aquest document, que es va presentar l’octubre de fa 20 anys, estableix les actuacions que s’han de dur a terme a la Seu, tant pel que fa a la rehabilitació com també a les accions de promoció turística i qüestions musicològiques i museístiques, entre d’altres.

El vitrall abans de treure’l per restaurar-lo | ARXIU PARTICULAR

El vitrall abans de treure’l per restaurar-lo | ARXIU PARTICULAR / Gemma Camps. Manresa

Nova edició del conveni

Per portar a terme la fase d’obres que ens ocupa, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Manresa i el Bisbat de Vic han signat una nova edició del conveni de col·laboració, pel qual cada institució aporta 60.000 euros per a l’execució de la intervenció. En paral·lel, el Bisbat compta amb una subvenció de concurrència pública per a la restauració d’immobles de notable valor cultural de la Generalitat, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura. L’import és de 200.000 euros per al trienni 2020-2022.

Tal com mostra una de les fotos adjuntes, la pedra del finestral que es restaura està especialment malmesa. Es tracta del que hi ha al segon tram de mur de l’absis començant per l’esquerra, rere l’altar, a l’àmbit de la nau central. El vitrall ja és fora per fer-ne la restauració en un taller i ara els operaris treballen per refer el finestral. Alhora, també es fa la restauració del pany de paret on es troba.

Actuació a la nau central

Aquesta actuació és la primera que es porta a terme a la nau central de temple després de finalitzar la restauració del darrer tram de la façana sud dins el conveni del 2020, que va permetre retirar la tanca de protecció que hi havia des de l’any 2008 per evitar que la gent passegés al costat de la basílica, atès que el mal estat en què estava, sobretot els elements escultòrics com les gàrgoles i els pinacles, feia témer que caigués algun tros de pedra daltabaix.

Un cop executada la fase actual, la previsió és fer un altre mòdul de façana de l’absis amb el pany de paret, finestral i el corresponent vitrall. Concretament, el que hi ha situat a l’esquerra del que s’està restaurant ara.

[object Object]

Des de l’agost passat, el frontal florentí està en mans de restauradors experts al CRBMC

Al costat de la restauració del temple, des del setembre passat i amb una durada prevista de set mesos es duu a terme la del frontal gòtic de la Passió, anomenat popularment el Frontal Florentí (Geri di Lapo, s. XIV), que clamava al cel des de fa anys. L’estudi que en va fer el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBM), on ara s’està fent la restauració, va subratllar la fragilitat de l’estat de l’obra, amb deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat, entre molts altres desperfectes que n’alteraven l’estabilitat. Imperfeccions que es corregiran amb la intervenció que es duu a terme en el marc del programa Temps de Gòtic, promogut pel Departament de Cultura i la Fundació La Caixa amb un pressupost atorgat al Bisbat de Vic de 125.000 euros, que inclouen la posterior reubicació. L’objectiu és que l’obra estigui restaurada l’any vinent coincidint amb els 700 anys de la firma de contracte de Berenguer de Montagut per construir la basílica.

Quan torni a la Seu, el frontal anirà a la capella de la Mare de Déu de Lourdes en una vitrina dissenyada i produïda a tal efecte i en un espai que compleix els requisits necessaris perquè el teixit s’hi pugui exposar garantint-ne l’òptima conservació.